S'albiren turbulències polítiques a Alemanya en funció del resultat de les eleccions que se celebren aquest diumenge a dos lands de l'est del país, Turíngia i Saxònia, uns comicis en els quals s'espera un gran auge de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), que lidera en intenció de vot i les enquestes pronostiquen que guanyarà, en el cas del primer estat federal, amb un 30% dels sufragis, mentre que en el cas del segon land, aconseguiria una sòlida segona posició, només per darrere els conservadors tradicionals de la CDU —el partit de l'excancellera Angela Merkel.
Els comicis regionals coincideixen en un moment en el qual el Partit Socialdemòcrata (SPD) del canceller Olaf Scholz està en hores baixes, d'igual forma que Els Verds o els liberals de l'FDP —els socis de coalició de Scholz—. De fet, l'any vinent hi haurà eleccions federals al país i els socialdemòcrates han passat de guanyar el 2021 amb un 25% del vot a caure a una tercera posició rere la CDU i AfD en les enquestes. En els dos estats federals que celebren comicis avui, l'SPD podria aconseguir tal sols un 6% del vot, mentre que l'FPD i els Verds encara tenen pitjors perspectives electorals i totes tres formacions podrien inclús arribar a quedar-se fora dels parlaments regionals, una situació que mai havia passat en el cas dels socialdemòcrates, tot i la tendència habitualment dretana del sentit de vot a Alemanya de l'est.
Els alemanys de Saxònia i Turíngia també voten, amb la polèmica desfermada sobre la immigració, després que s'hagin produït diversos atemptats amb ganivet darrerament per part de ciutadans estrangers, uns fets que sempre alimenten AfD. Es tracta d'un debat candent, especialment des de les massives arribades de refugiats sirians al voltant del 2015. Veient-li les orelles al llop, el govern de Scholz ha endurit el seu discurs i les seves polítiques pel que fa a les fronteres i les deportacions d'immigrants en situació irregular o que hagi delinquit. També ha creat un grup de treball amb representants de l'oposició i govern regionals. Recentment, s'ha parlat d'“efecte Solingen”, en referència a l'atemptat en el qual van morir tres persones el passat 23 d'agost presumptament a mans d'un sirià membre d'Estat Islàmic, uns fets que han marcat el debat polític del país aquests dies.
A Turíngia, la candidatura de l'AfD la lidera un dels líders més radicals i polèmics del partit, Björn Höcke, un professor d'institut de 52 anys, que les autoritats federals del país tenen identificat oficialment com a extremista de dretes i al qual s'ha investigat per la seva connivència amb el nazisme. Höcke ha deixat polèmiques com titllar el monument d'homenatge de Berlín a les víctimes de l'Holocaust com una “vergonya” o altres declaracions revisionistes i ús de lemes nazis (“Alles für Deutschland”) que li han costat alguns judicis, tenint en compte les restrictives lleis del país envers l'enaltiment de certes idees o la proliferació de discursos d'odi, donada la seva història. Aquests dies, AfD ha estat passejant lemes com “Solingen o reemigració” o “Solingen o Höcke”.
Sahra Wagenknecht entra en escena
Cal tenir en compte també l'entrada en escena d'un nou partit de tall populista, la Lliga Sahra Wagenknecht (BSW), pel nom de la seva fundadora, que tant a Turíngia com a Saxònia ocupa el tercer lloc en les enquestes amb el 18% i el 13% respectivament i, així, complica els pronòstics sobre una possible formació de govern en els dos estats federats. La BSW sorgeix d'una escissió del partit L'Esquerra (Die Linke), dins del qual Sahra Wagenknecht havia representat sempre l'ala més afí als orígens marxistes de l'agrupació. De fet, la molt coneguda al país Wagenknecht va ser la líder d'un grup anomenat Plataforma Comunista.
Amb tot, Wagenknecht va justificar en el seu moment la seva decisió de deixar L'Esquerra i fundar una nova agrupació argumentant que el partit s'havia centrat a defensar interessos d'elits urbanes alternatives i havia oblidat a la seva base tradicional, formada per treballadors de baixos ingressos. A més, va indicar que el fet que la pèrdua de vots de L'Esquerra a les mans d'AfD en l'est mostrava que el partit s'havia allunyat de les preocupacions de la gent. En aquest sentit, Wagenknecht ha adoptat un discurs molt dur també envers la immigració i en alguns punts té similituds de programa amb l'AfD, com el rebuig a les polítiques contra el canvi climàtic o a enviar més ajuda militar a Ucraïna. De fet, el president de la CDU, Friedrich Merz, ha qualificat Wagenknecht com algú que és d'extrema esquerra en alguns temes i d'extrema dreta en uns altres.