Els col·legis electorals ja han obert aquest diumenge al 'land' alemany de Brandenburg, la regió que envolta Berlín, on se celebren uns renyits comicis regionals que són una prova de foc per al canceller Olaf Scholz. Aquest estat federat és un tradicional feu socialdemòcrata, del partit que lidera el canceller (SPD), però les enquestes assenyalen un resultat molt ajustat entre aquests i els ultres d'Alternativa per a Alemanya (AfD), que fins i tot podrien arrabassar-los el primer lloc. Amb el cordó sanitari de la resta de partits de moment vigent, l'AfD ho té molt complicat per governar, però la seva victòria dificultaria la formació d'un Executiu de coalició entre forces de molt diferent signe polític, i, sobretot, seria un altre dur cop al ja qüestionat Scholz.
En un context polític d'auge de la ultradreta, que ha aconseguit recentment uns resultats històrics als lands de Saxònia i Turíngia, el canceller socialdemòcrata es troba per la seva part en hores baixes, de la mateixa manera que Els Verds o els liberals de l'FDP —els socis de coalició de Scholz—. De fet, l'any vinent hi haurà eleccions federals al país i els socialdemòcrates han passat de guanyar el 2021 amb el 25% dels vots a caure a una tercera posició després de la CDU —el centredreta tradicional— i AfD en les enquestes.
Un total de 2,1 milions de ciutadans estan cridats a les urnes, que romandran obertes de les 08:00 h a les 18:00 h (entre les 06:00 h i les 16:00 h a Catalunya). Uns 100.000 joves votaran per primera vegada. Al tancament es faran públiques les enquestes a peu d'urna, encara que caldrà esperar fins i tot bé entrada la nit o fins i tot fins al matí de dilluns per conèixer els resultats preliminars. La comissió electoral ha informat que la participació per correu ha estat alta, ja l'han sol·licitat 356.000 votants, davant els 200.000 dels comicis de 2019.
Un feu socialdemòcrata amenaçat
El Partit Socialdemòcrata ha governat l'estat de Brandenburg des de la reunificació alemanya el 1990, primer en solitari i després com parteix de diverses coalicions, encapçalades en l'última dècada per Dietmar Woidke, un polític popular en la regió que també ha estat president del Bundesrat —la cambra alta, el parlament del poder territorial de la República Federal—. Tanmateix, l'avenç de la ultradretana AfD, que l'1 de setembre va guanyar a Turíngia les seves primeres eleccions regionals i va quedar segona a Saxònia, es reflecteix també en els sondejos de Brandenburg, l'últim 'land' d'Alemanya oriental que vota aquest any.
L'enquesta més recent, publicada dijous per la cadena pública ZDF, assenyala que l'AfD podria quedar en primer lloc amb el 28% dels vots, amb l'SPD de Scholz en segona posició a tan sols un punt de distància. Els democristians de la CDU —la dreta tradicional, partit de l'excancellera Angela Merkel que ara lidera Friedrich Merz— quedarien en tercer lloc amb el 14 %, seguits de La Lliga Sahra Wagenknecht (BSW), una escissió de l'Esquerra (Die Linke) amb caires antiimmigració o contrària a la transició ecològica i a ajudar Ucraïna, amb el 13%. En les últimes eleccions a la regió, el 2019, els socialdemòcrates havien aconseguit vèncer a la ultradreta per un estret marge del 26,2% al 23,5%, mentre que els democristians i els verds es van quedar el tercer i quart posat amb el 15,6% i el 10,8% dels vots, respectivament.
La immigració, en el centre del debat
Els alemanys voten amb la polèmica desencadenada sobre la immigració en el centre del debat social, després que s'hagin produït diversos atemptats amb ganivet per part de ciutadans estrangers, uns fets que sempre alimenten AfD. Es tracta d'un debat candent, especialment des de les massives arribades de refugiats sirians entorn de 2015. Veient-li les orelles al llop, el Govern de Scholz ha endurit el seu discurs i les seves polítiques respecte a les fronteres i les deportacions d'immigrants en situació irregular o que hagi delinquit. Recentment, s'ha parlat d'"efecte Solingen", amb referència a l'atemptat en el qual van morir tres persones el passat 23 d'agost, presumptament en mans d'un sirià membre d'Estat Islàmic, uns fets que han marcat el debat polític del país durant els comicis de Saxònia i Turíngia —si bé hi ha una diferència clau entre aquests els estats i Brandenburg, i és que a la regió dels comicis d'avui l'economia té bona salut—.
De fet, els comicis en l'estat que envolta Berlín arriben pocs dies després que el govern de Scholz anunciés controls a les fronteres terrestres amb França, Luxemburg, els Països Baixos, Bèlgica i Dinamarca per "reduir la migració irregular". La mesura es va posar en marxa el passat 16 de setembre i, ara per ara, es preveu que s'apliqui durant mig any. Els controls fronterers formen part d'un paquet integral de mesures de seguretat anunciat pel govern com a resposta als fets de Solingen, que inclou també expulsions de delinqüents violents i prohibicions d'armes com ganivets o l'ús de pistoles Taser. Segons va defensar la ministra d'Interior alemanya, Nancy Faeser, els controls fronterers tenen per objectiu limitar la migració irregular, així com "abordar les amenaces dels grups terroristes islamistes i de les organitzacions criminals transfrontereres".