L'economista Xavier Sala-i-Martin ha manifestat què hauria d'incloure al seu entendre el pla de pau entre Ucraïna i Rússia. "Naturalment Ucraïna és ben lliure de signar el tractat de pau que vulgui, però l'única concessió que faria jo seria retornar els diners del Banc Central Rus congelats a Occident i al Japó, això sí un cop descomptades les despeses de reconstrucció d'Ucraïna. Dins del tractat de pau, els ucraïnesos haurien de tenir el dret a decidir lliurement si volen entrar a l'OTAN o a qualsevol altre sistema de defensa. I vista la violència annexionista dels seus veïns, farien bé d'entrar a l'OTAN igual que els països bàltics", ha indicat l'economista. Segons Sala-i-Martin, Rússia té congelats uns 300.000 milions de dòlars, i hi ha estimacions que apunten que la destrucció feta fins ara puja a 100.000 milions de dòlars.
Les converses de pau entre Rússia i Ucraïna es van reprendre dimarts a Turquia. En aquest context, els ucraïnesos han dit que Kíiv estava llesta per acceptar la neutralitat si, sota un acord internacional, estats occidentals com els EUA, França i Gran Bretanya brindaven garanties de seguretat vinculants. Malgrat tot, no és tan fàcil com sembla. Les aspiracions d'Ucraïna per unir-se a l'OTAN estan escrites a la Constitució del país, que no pot ser rectificada amb la llei marcial –vigent actualment– ni durant l'estat d'emergència. Per tant, qualsevol canvi requeriria canviar la Constitució i això vol dir una aprovació de 300 dels 450 legisladors en dues sessions parlamentàries separades i després ser validada per la cort institucional, tal com recullen diverses agències. Segons una enquesta realitzada per Rating a principis de mes, de la qual se'n fa ressò The Guardian, un 44% dels ucraïnesos sent que el seu país hauria d'unir-se a l'OTAN. Aquest fet representa una caiguda de dos punts respecte a l'enquesta duta a terme el mes de febrer, abans que comencés la invasió russa. Al voltant del 42% creu que Ucraïna hauria de continuar cooperant amb l'OTAN, però no unir-s'hi.
Moscou va anunciar dimarts la decisió de reduir "de manera cardinal" l'activitat militar al voltant de Kíiv i que deixaria de fer un setge a la ciutat septentrional de Txerníhiv, després de les negociacions celebrades a Istanbul. "Amb la finalitat d'incrementar la confiança mútua i crear les condicions necessàries per prosseguir amb les negociacions i assolir l'objectiu de consensuar i signar un acord, el Ministeri de Defensa de Rússia ha decidit reduir de manera cardinal, diverses vegades, l'activitat militar al voltant de Kíiv i Txerníhiv", ha dit el viceministre de Defensa, Alexandr Fomin. Així doncs, ha indicat que el país fa aquesta passa en constatar que les negociacions sobre "la neutralitat i l'estatus no nuclear", a més de la concessió a Ucraïna de "garanties de seguretat" han entrat "en un pla pràctic". El cap de la delegació russa, Vladímir Medinski, va fer referència per primer cop a la possibilitat d'un "tractat" entre Rússia i Ucraïna després d'unes negociacions que va descriure com a "constructives", alhora que va destacar la seva voluntat de fer "dues passes per a la desescalada del conflicte": una de militar i una altra de política.
Mentrestant, ja s'ha superat la barrera dels quatre milions de persones refugiades, majoritàriament dones, nens i persones grans, segons les estadístiques que actualitza diàriament l'Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR). L'organització ja va predir a l'inici de la invasió russa que s'assoliria aquesta xifra, convertint-se en l'èxode més gran a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial: gairebé un de cada deu ucraïnesos ha deixat el seu país en tot just un mes. Més de la meitat d'aquests refugiats van arribar a la veïna Polònia, que acull uns 2,3 milions d'ucraïnesos, mentre que al voltant de 600.000 es troben a Romania, on milers d'ells van passar abans per Moldàvia. Polònia, a més, s'ha convertit en una estació de pas per a aquelles persones que travessen la frontera entre els dos països i donis d'allà viatgen fins al seu destí.