L'Agència Central d'Intel·ligència o la CIA és vox populi. Hi ha poca gent que no sàpiga què és la CIA, però saber què fa, amb exactitud, és més complex. L'agència governamental dels EUA s'encarrega de recopilar i analitzar l'ús de la informació a l'exterior del país, ja sigui sobre grups, governs, cooperacions o individus. Especialment, tot allò que pugui afectar la seguretat nacional del país o dels seus interessos econòmics o geoestratègics. Ara, la Unió Europea ha rebut ordres de llançar la seva pròpia agència d'espionatge. Com a part d'una revisió exhaustiva de la preparació del bloc per a la guerra i les crisis publicades dimecres, l'expresident finlandès Sauli Niinistö considera que la UE necessita la seva pròpia agència d'intel·ligència per ajudar els països a defensar-se de les amenaces, els sabotejadors i agents estrangers que operen a les capitals de tot el continent a través d'un intercanvi d'informació més gran. Al març, Niinistö —qui va ser president de Finlàndia durant més d'una dècada— va rebre una missió de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per lliurar un informe detallat sobre la preparació del bloc per a la guerra i la defensa civil, juntament amb propostes de millora, tal com recull la publicació Politico.eu.
El president rus, Vladímir Putin, fa anys que lliura una guerra a Ucraïna a la frontera oriental de la UE, i els seus agents estan actius a tot el bloc, cosa que genera preocupació sobre la capacitat de les agències nacionals per predir activitats i influències malicioses. D'aquesta manera, en el seu pla, Niinistö demana a la UE que desenvolupi un “servei de cooperació d'intel·ligència complet en l'àmbit de la UE que pugui atendre tant les necessitats estratègiques com les operatives”, i afegeix que cal “una xarxa antisabotatge” per protegir la infraestructura. En aquest sentit, segons el que diu, cal treballar més per “millorar el treball de lluita contra l'espionatge a les institucions de la UE”, va dir després de presentar el pla al costat de Von der Leyen, i recull la mateixa publicació.
La idea, però, de crear una CIA europea no és nova. De fet, el 2015, després dels atacs terroristes de París, l'aleshores primer ministre belga, Charles Michel, va proposar la creació d'una CIA Europea per lluitar de manera més efectiva contra el terrorisme. Aleshores, el 2017, un article de la Universitat CEU, constatava que això era molt complex, tot i que el fet que es proposés semblava que donava peu al fet que, una lluita contra el terrorisme, podria afrontar-se d'aquesta manera, i millorant les capacitats d'una UE en hores baixes. Aleshores, també sonava moltíssim la necessitat d'una política de seguretat i defensa comuna, una assignatura sempre pendent de la Unió.
Guerra de diplomàtics expulsats i activitat frenètica
Ara, però, situant-nos en temps actuals, nombrosos diplomàtics han estat expulsats de les capitals enmig d'acusacions d'espionatge i Brussel·les s'ha convertit en un focus d'activitat d'agents amb centenars d'institucions i ambaixades ubicades a la ciutat. A més, la guerra de Rússia contra Ucraïna ha provocat caos a tota la UE: des de drons que vigilen els centres d'entrenament de l'exèrcit fins a intents frustrats d'assassinat a executius d'armament i atacs a infraestructura submarina.
Els aliats occidentals ja comparteixen intel·ligència (la xarxa Five Eyes uneix les agències dels Estats Units, Austràlia, Canadà, Nova Zelanda i el Regne Unit) i aquesta agència de la UE hauria de centrar-se a fer un bon ús de la informació que ja és a funcionament, va dir Niinistö. “Necessitem confiar els uns en els altres”, insistia Niinistö i destacava Politico.eu.
Hi ha possibilitats reals de tenir una CIA europea?
La idea és engrescadora, especialment pel període que està travessant la UE. Ara bé, també és cert que hi ha poques possibilitats que la UE estigui a punt de seleccionar els millors i més brillants de les seves reclutes per a una carrera en missions d'alt risc a l'estranger en un futur pròxim, sobretot perquè els països membres assenyalarien el permeable braç executiu de la UE com una raó per no fer-ho. "Tots sabem que la recopilació d'informació és responsabilitat primordial dels estats membres", va afirmar Von der Leyen i recollia la mateixa web. "Hauríem de continuar millorant el flux d'informació i la recopilació d'informació".
Per altra banda, segons hauria dit, hi ha moltes altres àrees on el bloc hauria de reforçar la seva preparació per al conflicte. En aquest sentit, hauria proposat una Llei de Preparació de la UE que establiria "principis, normes i objectius" sota els quals els països haurien de cooperar. Per exemple, la UE no té un milió d'experts en ciberseguretat, va dir Niinistö, i si bé no està advocant pel reclutament militar, sí que advoca perquè les capitals introdueixin programes que incorporin els civils a la defensa nacional. Les agències de seguretat també necessiten “fer el més difícil possible que serveis d'intel·ligència estrangers hostils operin a qualsevol lloc de la UE”, constata la mateixa publicació.
Les amenaces de la UE
Tal com destaca Público, Brussel·les ha catalogat la Xina com a rival competitiu d'especial calibre dins la revisió geoestratègica que va dur a terme Josep Borrell, com a cap de la diplomàcia europea. Però la Xina no és l'únic actor a tenir en compte. El mateix digital constata que hi ha altres perills que se'n diuen híbrids, i reben aquest nom perquè no són atacs directes. Es tracta dels intents de Rússia i Bielorússia, per exemple, de desestabilitzar la UE, ja sigui amb l'enviament de migrants a l'espai comunitari o a través de ciberatacs.