La Comissió Europea ha presentat aquest dilluns un pla per tractar de reduir la sortida de migrants des de països com Líbia, Tunísia o Egipte cap a la Unió Europea. Aquesta iniciativa s'ha posat en marxa després de la negativa de Roma a permetre l'accés als seus ports al vaixell d'acció humanitària Ocean Viking, de l'ONG SOS Mediterranée que portava a bord gairebé 200 migrants rescatats al mar. De cara a la reunió dels ministres europeus d'Interior de divendres per abordar la crisi, l'executiu comunitari ha presentat un pla que se centra en el reforç de la cooperació i els mitjans dels països d'on surten els migrants, com Egipte, Líbia o Tunísia, perquè frenin les sortides. El full de ruta de Brussel·les també preveu "reforçar el compromís diplomàtic" per agilitzar els retorns.

El pla d'acció ideat des de la Comissió Europea età format per un conjunt de 20 mesures que tenen com a objectiu principal oferir més recursos als països emissors de migrants per tractar de frenar-ne la sortida. Aquestes mesures s'estructuren en 3 grans blocs: reforçar la cooperació amb països tercers i organitzacions internacionals, una estratègia "coordinada" en els rescats i el reforç del mecanisme de solidaritat. El document apunta que calen discussions a escala d'organismes internacionals per crear "guies" per als vaixells amb un "focus particular en les activitats de rescat". El pla d'acció creat des de la Comissió Europea es va posar en marxa després de la situació d'altíssima tensió que Roma va generar amb París prohibint el desembarcament en els seus ports del vaixell d'ajuda humanitària Ocean Viking, de l'ONG SOS Mediterránée.

El temor d'una nova crisi migratòria, com la de l'any 2015, s'obre pas entre els estats membres de la Unió Europea, que comencen a buscar noves mesures i plans d'acció per evitar que es repeteixi una crisi com la de llavors. La visió sobre quin tipus de mecanisme ha d'aplicar-se és radicalment diferent depenent dels estats i ni tan sols una proposta bastant favorable cap als estats més durs serveix per a acostar postures. Els països que no estan en primera línia volen que els estats membres receptors de migrants carreguin amb tota la pressió migratòria, mentre que els socis mediterranis busquen que hi hagi un repartiment dels migrants i sol·licitants d'asil que es reben. Al setembre la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, així com el president de la comissió de Llibertats Civils de l'Eurocambra, la presidenta del Grup de Contacte d'Asil i els ambaixadors representants permanents dels països que ostenten les pròximes presidències, és a dir, República Txeca, Suècia, Espanya, Bèlgica i França, van adquirir un compromís per a intentar completar per a febrer de 2024 la reforma de les regles migratòries europees.

La reunió de ministres d'Interior arriba pocs dies després que la Comissió Europea hagi sol·licitat a la resta d'estats membres que acceptin que Croàcia, Romania i Bulgària siguin part de la zona Schengen de lliure circulació. Eslovènia, fronterera amb Croàcia, ha començat a debatre la possibilitat d'establir controls temporals en cas que el seu país veí sigui acceptat en la zona Schengen per a gestionar els fluxos migratoris que puguin arribar a través de la seva frontera.