Els unionistes de la Democratic Unionist Party (DUP) han bloquejat per tercer cop des de les eleccions la formació de govern a Irlanda del Nord. Ho fan, tal com ja havien dit que farien, per protestar contra el protocol nord-irlandès de l'acord del Brexit, segons el qual no s'imposa cap duana física a l'illa irlandesa, sinó al mar que els separa de la Gran Bretanya. De fet, el país es va veure abocat als comicis de maig quan el seu primer ministre va dimitir, precisament en protesta pel que diuen que és un abandonament del govern de Londres als britànics d'Irlanda del Nord, tot forçant Boris Johnson a prometre que canviaria el protocol unilateralment, fet que els ha apartat encara més de la Unió Europea i posa el Regne Unit en risc de ser sancionats. Però la situació és encara més complicada, perquè a això s'afegeix el fet que, per primer cop en la història, els nacionalistes del Sinn Féin hagin guanyat les eleccions, cosa que comporta que els toqui a ells liderar el govern, que per l'acord de pau ha de ser pactat i compartit entre els dos partits més votats.
Sense govern
Per tercera vegada des dels comicis autonòmics del maig passat, la DUP ha rebutjat l'elecció d'un nou president a l'Assemblea de Belfast, un procés que necessita el consens del bloc unionista i republicà en la cambra, segons estableixen els acords de pau de 1998, i sense el qual el govern no pot funcionar. Aquest hauria estat el primer pas perquè la DUP i el Sinn Féin presentin després els seus candidats als càrrecs de viceministre i ministre principal, respectivament, així com la resta de ministres que compondran el pròxim Executiu, que roman suspès des de febrer. Per als partidaris de la reunificació de l'illa, el veto de la DUP a formar govern és una excusa per no acceptar el triomf del Sinn Féin. Durant el debat celebrat avui a Stormont, la líder del Sinn Féin, Michelle O'Neill, ha acusat els unionistes de "boicotejar" les institucions de govern i ignorar "el resultat democràtic" de les urnes. "Totes les vostres accions no eliminaran el protocol, la llei del Govern britànic destinada a modificar-lo [unilateralment] no podrà amb la legislació internacional", ha subratllat la candidata dirigir el govern nord-irlandès.
Guanyar temps
O'Neill s'ha pronunciat així sobre el paquet legislatiu dissenyat per Londres per trencar de manera unilateral parts del Protocol per a Irlanda del Nord acordat amb Brussel·les, que ja va passar un primer tràmit en la Cambra dels Comuns el mes passat, poc després que Boris Johnson anunciés la seva dimissió com a primer ministre britànic. No obstant això, el substitut de Johnson al capdavant del Govern no es coneixerà fins al setembre, motiu pel qual el DUP vol esperar encara mes per conèixer la decisió que prendrà el pròxim cap de govern britànic sobre el polèmic protocol. En aquest sentit, el líder de la DUP, Jeffrey Donaldson, no ha pogut afirmar avui quan donarà suport a la formació d'un Executiu de poder compartit a Irlanda del Nord, encara que es podrien veure forçats a tornar a les urnes si es prolonga la paràlisi política. "Com més aviat millor tinguem una solució per al protocol, abans podrem restaurar el consens necessari entre els dos blocs per reactivar les institucions nord-irlandeses", ha declarat a la BBC Radio Ulster.
Conflicte pel protocol del Brexit
La DUP va abandonar l'Executiu de Belfast el febrer passat i, des de les eleccions de maig, s'ha negat a entrar en un Govern liderat pel Sinn Féin fins que Londres i Brussel·les no acordin una reforma radical del protocol, o fins que Downing Street adopti les mesures unilaterals que reclamen. El protocol en qüestió estableix que Irlanda del Nord segueix vinculada al mercat únic comunitari per a béns, per la qual cosa les mercaderies que creuen les dues illes han de passar controls duaners per assegurar que la frontera entre les dues Irlandes continua sent invisible, tal com obliga l'acord de pau del Divendres Sant. No obstant això, a la pràctica el Brexit ha aixecat una frontera comercial en el mar d'Irlanda que també és política per a la comunitat unionista, perquè sostenen que els diferencien de la resta de britànics i posen en perill la seva relació amb la resta del Regne Unit, i més ara que els nacionalistes tenen més a prop que mai l'objectiu històric de reunificar l'illa en un sol estat.