Ursula von der Leyen està de camí d'aconseguir un segon mandat com a presidenta de la Comissió Europea, mentre que els líders de la UE es reuneixen aquest dilluns per mantenir una primera discussió sobre els principals càrrecs. Els 27 caps d'estat i de govern de la UE es reuneixen per sopar a Brussel·les, en la seva primera reunió des de les eleccions europees. Uns comicis que van impulsar els partits nacionalistes i d'extrema dreta, i que van provocar també que el president francès, Emmanuel Macron, convoqués eleccions anticipades a França.
Què està en joc?
El que està en joc és si Von der Leyen rep un segon mandat de cinc anys com a cap de la comissió, que inicia i fa complir la legislació de la UE. Els líders de la UE també decidiran sobre els successors de Charles Michel, president del Consell Europeu, i Josep Borrell, màxim diplomàtic de la UE.
Von der Leyen ha estat durant molt de temps la clara favorita. La seva posició s'ha vist reforçada, ja que, al nou Parlament Europeu, els populars han aconseguit el 26% dels escons. L'aposta electoral de Macron, àmpliament vista com una mesura que distraurà el president francès dels assumptes europeus, també es considera que ajuda la seva causa. Macron havia semblat prèviament ser partidari de substituir Von der Leyen per l'exprimer ministre italià Mario Draghi, però els diplomàtics ara esperen que França s'alineï. La primera ronda de les eleccions parlamentàries de França tindrà lloc el 30 de juny, després d'una cimera de la UE que se celebrarà els dies 27 i 28 de juny i que pretén enllestir la designació dels alts càrrecs de la UE.
Durant l'última ronda de nomenaments de la UE, el 2019, els líders de França, Alemanya i Itàlia, reunits al marge del G7 al Japó, van triar l'exministre d'Afers Estrangers holandès, Frans Timmermans, per dirigir la comissió, tot i que l'acord es va desfer ràpidament en una reunió a Brussel·les.
Altres càrrecs en el punt de mira
Qui també està reunint força consens és l'exprimer ministre socialista de Portugal, António Costa, en aquest cas, però, per tal que agafi el relleu de Michel a la presidència de les reunions del Consell de la UE. Costa, que va guanyar tres mandats consecutius com a primer ministre, va dimitir l'any passat per un escàndol de corrupció. Però els líders de la UE semblen disposats a acceptar la paraula dels socialistes que no serà cap problema. Els dubtes sobre el cas contra Costa també han sorgit després d'informes que apunten que els fiscals van cometre un error en transcriure el nom de Costa en una escolta telefònica, en confondre'l, aparentment, amb un ministre amb un nom semblant.
Es rumoreja que la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, és una opció alternativa, però els diplomàtics diuen que la seva posició de línia dura en matèria de migració vol dir que no té el favor del seu grup socialista europeu. Costa és molt apreciat pels líders de la UE i compleix el requisit de ser del sud d'Europa. La seva edat es considera un avantatge, perquè no creuen que pugui fer servir el càrrec com a trampolí per a una feina més important.
La primera ministra d'Estònia, Kaja Kallas, és una de les favorites per substituir Borrell com a cap diplomàtica de la UE. Han disminuït les preocupacions que sigui massa “monotemàtica” sobre Rússia i estigui menys interessada en la política exterior d'Europa que en altres parts del món. També s'asseguraria que Europa central i oriental tinguessin presència i representació a la UE.
Roberta Metsola podria repetir com a presidenta del Parlament Europeu?
S'espera que Roberta Metsola, de Malta, obtingui un altre mandat com a presidenta del Parlament Europeu, encara que aquesta decisió recaurà en els eurodiputats quan es reuniran la primera quinzena de juliol. Un cop el parlament hagi elegit el president i hagi cobert altres alts càrrecs, els eurodiputats tindran l'última paraula a l'hora de confirmar el pròxim president de la comissió. En una votació prevista per al 18 de juliol, Von der Leyen o una altra persona designada haurà d'obtenir els vots de 361 dels 720 eurodiputats.