La popular Ursula von der Leyen ha estat reelegida com a presidenta de la Comissió Europea amb 401 vots a favor, amb una àmplia majoria dels 361 necessaris per aconseguir el càrrec. En total, han votat 707 eurodiputats i 401 ho han fet a favor de la seva candidatura, 284 en contra i 15 abstencions. El vot dels europarlamentaris és secret i totes les formacions compten amb desacords a les seves files. Von der Leyen, que partia com a favorita des de les eleccions europees, ocupa el càrrec de presidenta de l'entitat europea des del 17 de juliol de 2019 i va rebre 383 vots, d'un total de 733, nou més dels 374 vots necessaris. Així doncs, es va convertir en la primera dona a liderar la Comissió Europea. Fa cinc anys, quan va ser proposada per primera vegada per al càrrec, va ser una candidata imposada per Emmanuel Macron i Angela Merkel. 

La votació per escollir Von der Leyen ha arribat en un moment de tensió, ja que aquest dimecres el Tribunal General de la UE va dictaminar que no va donar accés suficient a la ciutadania als contractes d'adquisició de vacunes contra el coronavirus en plena pandèmia. 

Els suports de Von der Leyen

Von der Leyen ha aconseguit seduir a la direcció dels Verds que ha demanat als seus 53 eurodiputats que votin a favor de la candidata del Partit Popular Europeu per a un nou mandat al capdavant de la Comissió Europea. Els Verds han canviat d'aposta i opten per integrar-se a la majoria de la càmera europea. “No podem retrocedir al Pacte Verd. Necessitem una legislació d'adaptació al clima per a ser més resilients. El Pacte Verd és la supervivència humana en el planeta”, ha dit en el debat la copresidenta dels Verds, Terry Reintke, que ha afirmat que les negociacions han aportat “solucions de compromís” i ha defensat una majoria de forces proeuropees. A més, pocs minuts abans de l’inici de la votació, el grup ha publicat un missatge a les xarxes socials per defensar el seu vot. Els ecologistes argumenten que amb el seu suport aconseguiran deixar fora del poder a la ultradreta. En aquest sentit, han assegurat que tenen “garanties” de Von der Leyen que el Pacte Verd es complirà. “Hem d'acabar amb l'era dels combustibles fòssils. I ens mantindrem forts per oferir protecció als que fugen a la guerra”, han afegit.

La presidenta del grup socialdemòcrata, Iratxe García, ha advertit que els seus eurodiputats seran una "força vital per a assegurar la governabilitat" en els pròxims cinc anys i ha afirmat que el seu suport anirà condicionat al fet que Von der Leyen "ofereixi un projecte d'Europa que posi fi a les desigualtats i asseguri el mateix accés a les oportunitats". Per part dels liberals, que se situen ara com el cinquè grup de la cambra, la francesa Valerie Hayer ha mostrat la seva disponibilitat a formar part de la majoria proeuropea que sostindrà la candidatura de l'alemanya i ha dit que les promeses que ha fet en el seu discurs "estan bastant en línia" amb les prioritats de Renovar Europa, per la qual cosa seran un soci "exigent però de confiança".

Els crítics amb Von der Leyen

Durant el debat les formacions d'extrema dreta a l'Eurocambra han acusat Ursula von der Leyen de ser "una ostatge" de les polítiques d'esquerra que s'han impulsat durant el seu mandat. "No tenim res personal contra vostè, però entenem que ha hagut d'acceptar el que volia l'esquerra", ha apuntat l'eurodiputat dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), Nicola Procaccini, tot destacant que els resultats del 9-J són "una lliçó" que "les coses no funcionen bé". En la mateixa línia, el grup d'Alternativa per Alemanya (AfD) ha qualificat de "vergonyós" el seu mandat i l'ha culpat de l'arribada "massiva" de migrants a la UE. "Hauria d'anar a la presó i no a la Comissió", ha apuntat el partit.

La formació impulsada per Viktor Orbán i ara tercera força a l'Eurocambra, Patriotes per Europa, s'ha mostrat més contundent amb la candidata a repetir a la Comissió Europea. Pel president del grup, Jordan Bardella, l'elecció de Von der Leyen suposaria "ignorar el resultat de les urnes" en les últimes eleccions, marcat per un creixement de les forces d'extrema dreta. Per la seva banda, el grup al Parlament Europeu liderat per Alternativa per Alemanya, batejat com a Europa de les Nacions Sobiranes, ha fet explícit el seu rebuig a Von der Leyen estripant dos papers on es llegien els termes "Pacte Verd Europeu" i "Pacte de Migració i Asil", dos dels paquets més significatius impulsats en la darrera legislatura.

El pla del segon mandat 

La sessió al Parlament Europeu d'aquest dijous ha començat amb Von der Leyen presentant el seu programa de cara a la nova legislatura que tornarà a liderar (2024-2029). Von der Leyen ha defensat reformar dels tractats de la UE de cara a l'ampliació a l'est i reformular el Pacte Verd Europeu per millorar la "competitivitat" empresarial del bloc amb un nou Pacte Industrial Net i reduir la burocràcia. "La nostra primera prioritat serà la prosperitat i la competitivitat", ha apuntat. A més, durant la seva intervenció ha reclamat una reducció de la burocràcia a Brussel·les i agilitzar la integració del mercat únic europeu per competir econòmicament amb els Estats Units i la Xina. Així, preveu crear un vicepresident d'Implementació, Simplificació i Relacions Interinstitucionals.

Entre algunes de les mesures anunciades aquest dijous, ha anunciat que proposarà un "escut europeu de la democràcia" per lluitar contra la manipulació de la informació i la ingerència estrangera. La proposta, que recull en les seves guies polítiques per al període 2024-2029 publicades aquest dijous, té l'objectiu d'augmentar el coneixement sobre la desinformació detectant, analitzant i contrarestant de manera proactiva la manipulació informativa. Segons les guies polítiques, la Comissió crearà una “xarxa europea de verificadors de fets” en tots els idiomes i intensificarà el control digital per a garantir que la informació enganyosa sigui assenyalada o eliminada.