Mentre la Casa Blanca insisteix en l’annexió de Groenlàndia als Estats Units, els quatre partits independentistes del territori autònom de Dinamarca han signat aquest divendres l'acord per formar una gran coalició independentista. L’entesa entre les formacions polítiques ha coincidit amb l’arribada de la delegació nord-americana encapçalada pel vicepresident JD Vance i la seva esposa, Usha Vance. La gran majoria dels partits groenlandesos han decidit aliar-se enmig de les aspiracions expansionistes de l'administració de Donald Trump; a excepció dels populistes de Naleraq, la segona força més votada en els darrers comicis.

El líder del liberal Demokraatit, Jens-Frederik Nielsen, vencedor contra tot pronòstic de les eleccions, ha assegurat que les negociacions han donat com a resultat la formació d’una gran coalició independentista que apropa la regió insular a esdevenir un país independent, en cap cas un territori danès i encara menys nord-americà. “En un moment en què com a poble estem sota pressió, hem d'estar units”, ha dit Nielsen. A més de Demokraatit, l’aliança estarà composta pels independentistes Inuit Ataqatigiit i Siumut, que formaven fins ara la coalició d’esquerres de govern, així com el partit conservador i unionista Atassut, cinquè i últim segons els resultats dels comicis. D’aquesta manera, el nou executiu groenlandès serà de majoria independentista i gaudirà de 23 dels 31 escons a l’Inatsisartut —el parlament—. Naleraq, que aposta per una independència ràpida, serà a l’oposició.

Nielsen ha expressat que la visita dels representants dels Estats Units és “una falta de respecte”. A banda de JD Vance i la seva esposa, la delegació que ha aterrat aquest divendres a la base militar nord-americana de Pituffik, al nord de l'illa àrtica, està formada per l'assessor de seguretat nacional, Mike Waltz, i el secretari d'Energia, Chris Wright. Inicialment, només Usha Vance i Waltz havien de desplaçar-se a la regió per visitar una cursa de trineus, tot i no ser convidats per les autoritats. El rebuig públic que va generar l’anunci ha portat els representants de la Casa Blanca a visitar únicament les instal·lacions de l’exèrcit nord-americà, evitant així el cara a cara amb els ciutadans.

Des de la base de Pituffik, Vance s’ha pronunciat durant una declaració en directe als mitjans. El vicepresident dels Estats Units ha agraït, en primer lloc, l’acollida dels soldats nord-americans, tot destacant la “calorosa benvinguda en un lloc molt, molt fred”. Tot seguit, ha centrat el seu discurs en la importància estratègica de Groenlàndia per a la seguretat nacional, subratllant que la base nord-americana és clau per monitorar possibles amenaces de míssils contra Amèrica del Nord i per controlar el futur dels corredors navals i les vies de pas àrtiques. Vance ha alertat que la Xina i Rússia estan mostrant més interès en l’Àrtic que no pas els aliats europeus dels Estats Units, i ha retret a Dinamarca que estigui “infrafinançant l’arquitectura de seguretat” del territori. 

Pel que fa a la possibilitat que els Estats Units prenguin el control de l’illa, com ha suggerit Trump en diverses ocasions, Vance ha respost que Washington “respecta l’autodeterminació dels groenlandesos” i ha negat l’existència de cap pla militar per ocupar l’illa. Tot i això, ha afegit que si algun dia els ciutadans de Groenlàndia decideixen separar-se de Dinamarca, s’obrirà un diàleg amb la Casa Blanca per definir-ne el futur, tot insistint que “no creiem que mai sigui necessari recórrer a la força militar”.

Trump ha reiterat per activa i per passiva el seu desig de fer-se càrrec de Groenlàndia, argumentant que els Estats Units necessiten l'illa estratègicament situada per a la seguretat nacional i internacional. "Crec que arribarem tan lluny com hàgim d'arribar. Necessitem Groenlàndia i el món necessita que tinguem Groenlàndia, inclosa Dinamarca", va dir el magnat aquest dimecres. La capital del territori autònom danès, Nuuk, està més a prop de Nova York que de Copenhaguen.

El valor de Groenlàndia

La ubicació de Groenlàndia, entre l’oceà Àrtic i l’oceà Atlàntic Nord, li atorga un alt valor geoestratègic, ja que és un punt clau per al control de les rutes marítimes, especialment a mesura que el desgel obre noves vies de navegació. Pel que fa als recursos naturals, l’illa és rica en minerals com zinc, plom, ferro, or, platí i urani. A més, es creu que les seves costes podrien contenir reserves considerables de petroli i gas natural, tot i que les condicions climàtiques adverses n'han dificultat l'explotació fins ara.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!