Carlo Maria Viganò, l’arquebisbe italià més crític amb el papa Francesc, ha estat excomunicat aquest divendres pel delicte de “cisma”, que significa dividir l’Església, informa l’agència Efe. La sentència ha estat confirmada en un breu comunicat per la Congregació vaticana per a la Doctrina de la Fe, al capdavant de la qual hi ha el cardenal argentí Víctor Manuel Fernández. Viganò és una de les cares més reconegudes del sector més conservador del catolicisme i també ha estat condemnat per renegar de “la legitimitat i autoritat magisterial” del Concili Vaticà II, una cimera que entre 1962 i 1965 va suposar la modernització i actualització de l’Església.

Amb 83 anys, Viganò va ser nomenat arquebisbe el 1992 per part de Joan Pau II. Entre els càrrecs que va exercir hi ha el de nunci (ambaixador) a Nigèria fins al 1998 i del 2011 al 2016 als Estats Units, país que aplega el volum més destacat de veus crítiques contra el papa argentí. Els darrers anys no ha amagat la seva confrontació amb Bergoglio i el 2018 va arribar a acusar-lo de ser coneixedor dels abusos sexuals del cardenal estatunidenc Theodore McCarrick. Més endavant, el pontífex expulsaria aquest cardenal del sacerdoci per les seves conductes, fins i tot arribant a sol·licitar la seva renúncia.

Viganò no s’ha censurat a l’hora de criticar el papa els últims anys titllant-lo d’“herètic”, “tirà” i “serf de Satanàs”. També ha qüestionat la seva tria en el conclave de 2013 i ha atacat contundentment algunes de les seves decisions, sobretot les més aperturistes. Entre les més criticades hi ha el document Fiducia Supplicans (2023), que permet una benedicció informal de parelles homosexuals.

L’arquebisbe excomunicat és també patró de la fundació ultraconservadora Exsurge Domine, la missió de la qual és “ajudar els religiosos perseguits per la seva fidelitat a la tradició”. El nom de l’entitat està relacionat amb la butlla del 1520 contra les heretgies de Martí Luter signada per Lleó X. El 28 de juny se li va comunicar l’obertura de judici canònic i ho va considerar “un honor” als seus perfils a la xarxa social X. Aleshores va titllar el Concili Vaticà II (1962-1965) de “càncer ideològic, teològic, moral i litúrgic” i va definir “l’Església Bergogliana”, del papa Bergoglio, de “metàstasi”.

La reacció de Viganò

Després de ser excomunicat, Viganò ha expressat la seva posició a X en un missatge on ha demanat que es facin donacions a la seva fundació i ha donat les gràcies pel suport que ha rebut, missatge acompanyat de la imatge d’un quadre de Jesucrist penjat a la creu, obra atribuïda a Colijn de Coter.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!