L'oposició veneçolana al règim de Nicolás Maduro no s’ha rendit després que el líder chavista jurés com a president del país aquest divendres, enmig d’un clima d’alta tensió política i social. El líder opositor Edmundo González ha assegurat que el mandatari ha menystingut la Constitució i ha qualificat la presa de possessió com un cop d’estat. “S’ha autoproclamat dictador. El poble no el recolza, com tampoc no el recolza cap govern que pugui anomenar-se democràtic”, ha dit en una piulada a X. González ha instat “l’alt comandament militar” a iniciar una rebel·lió contra Maduro i desobeir les ordres que vinguin d'aquells que considera que estan confiscant el poder. L’opositor reclama als militars que preparin les condicions de seguretat perquè pugui tornar al país i, d'aquesta manera, "assumir el càrrec de president de la República que em va confiar la sobirania popular".
¡Compatriotas venezolanos!
— Edmundo González (@EdmundoGU) January 10, 2025
Represento la voluntad de casi 8 millones de venezolanos dentro de la patria, y la de los millones de compatriotas a quienes se les impidió votar en el extranjero, y tengo el deber de defender ese compromiso. pic.twitter.com/697Z9ISP08
La legitimitat a la qual González fa referència va donar-se-li a les controvertides eleccions del passat 28 de juliol, segons el diplomàtic. Però l’oficialisme va reivindicar la victòria als comicis per tot just un 1% dels vots, un resultat que l’oposició va titllar de fraudulent. Així mateix, l’opositor va anunciar que viatjaria a Veneçuela abans de la investidura de Maduro per proclamar-se president legítim, però el règim va tancar l’espai aeri i la missió no va poder completar-se. De totes maneres, González ha assegurat que "aviat, molt aviat, aconseguirem entrar a Veneçuela. Estic a prop i preparat per entrar".
L’altra cara visible de l’oposició a Maduro és la de María Corina Machado. En la línia de González, l’opositora també ha assegurat que Maduro ha “violat la Constitució” i que són ells els que han de fer “el que sigui necessari per restituir-la”. Maduro no podrà governar a la força”, ha dit. La política considera que les protestes d'aquest dijous a favor de la investidura de González van ratificar la seva “profunda confiança” que “la llibertat” del país “està a prop”.
10 de enero de 2025
— María Corina Machado (@MariaCorinaYA) January 10, 2025
Haremos lo que sea necesario para restituir la Constitución.
VENEZUELA SERÁ LIBRE! pic.twitter.com/dDVy7IjfNB
L’optimisme de l'oposició xoca amb les declaracions que ha recollit el diari Voz de América als carrers de Caracas. “Em sento trista, confosa, una mica decaiguda. Sentia que hi havia un pla i una estratègia per a tots els escenaris possibles”, diu una opositora que assegura tenir més preguntes que respostes. Per la seva banda, un altre veneçolà, que va participar en una mesa electoral a les eleccions del 28 de juliol, ha expressat que “no estic desesperançat, però m'hauria agradat que fos més ràpid. “El que passa és que la gent està desesperada”, ha sentenciat.
En la mateixa línia que González, el director del diari veneçolà El Nacional, Miguel Henrique Otero, considera que les úniques opcions per impedir un nou mandat de Maduro serien una invasió o una rebel·lió.”Queden dues opcions: una invasió, que els països es posin d'acord i envaeixin Veneçuela o una rebel·lió. L'única sortida és la rebel·lió", ha declarat a RTVE. Igualment, Otero adverteix que, donat l’historial polític del chavisme, “pot ser un bany de sang”.
D'altra banda, el professor de la Universitat de Salamanca Pablo Biderbost considera que el règim de Maduro "intentarà disminuir la influència de l'oposició", però assegura que "ara el seu èxit és menys probable". "El govern intentarà extirpar la influència que puguin tenir aquests líders de l'oposició. Ha anat eliminant determinades figures a efectes que es generi frustració entre els votants", explica a RTVE. "El que passa és que mai en la història del chavisme hi ha hagut una matriu d'opinió en contra i mai es va poder comprovar el que ha estat un robatori electoral massiu", afegeix.
El chavisme ha governat Veneçuela des del 1998, quan Hugo Chávez va prendre el poder. Amb la seva mort, el 2013, Maduro va substituir-lo i ha sigut el president del país des d’aleshores, un període caracteritzat per una profunda crisi econòmica i social. En tot aquest temps, cap partit de l’oposició ha aconseguit imposar-se als set comicis que s’han celebrat, segons l’oficialisme. Organitzacions internacionals com Human Rights Watch qüestionen la legitimitat dels resultats electorals, dels quals el règim mai ha ofert les actes. L'alt comissionat de l'ONU per als Drets Humans ha assenyalat casos de tortura, detencions il·legals i arbitràries i investiga presumptes crims contra la humanitat. A més, Amnistia Internacional assegura que la majoria de la població patia inseguretat alimentària greu.
La reacció internacional
En l’àmbit internacional, diversos països i organitzacions han expressat dubtes sobre la legitimitat de les eleccions i han fet una crida al diàleg entre les parts. Amb el jurament de Maduro aquest divendres, els Estats Units han incrementat de 15 a 25 milions de dòlars la recompensa per informació que porti a la captura del mandatari per delictes de narcotràfic. Així mateix, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha assegurat que el chavista ha "jurat il·legítimament" el càrrec i s'ha d'enfrontar a la justícia per les irregularitats en els comicis i la repressió llançada contra l'oposició. A més, la Unió Europea ha aprovat formalment noves sancions contra la presidenta del Tribunal Suprem de Justícia del país, Caryslia Rodríguez, i 14 alts funcionaris. D’aquesta manera, els ambaixadors dels 27 han pactat ampliar la llista de sancionats del règim després de no reconèixer la victòria de Maduro.