El president de Bielorússia, Alexandr Lukaixenko, ha respost a les noves sancions de la Unió Europa obrint la porta a la migració i el contraban massius, i ha triat Lituània com el principal objectiu de la seva ofensiva. "Ja vaig dir francament que no contindrem a aquells que heu oprimit a l'Afganistan, l'Iraq i l'Iran. No tenim diners ni forces per ells per culpa de les vostres sancions", va subratllar aquest divendres dirigint-se als països de la UE en un discurs amb motiu del Dia de la Independència.
Bielorússia ho fomenta
El passat dia 1 la guàrdia fronterera lituana va detenir a 150 persones migrades provinents de Bielorússia, el doble dels detinguts que tot el 2020. Segons Lituània, que ha sol·licitat ajuda a Frontex, l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes, aquest increment és fomentat directament per les autoritats bielorusses. El ministre d'Afers exteriors de Lituània, Gabrielius Landsbergis, va denunciar que una agència turística, Tsentkurort, dependent de la Presidència bielorussa, està implicada en el trasllat de migrants provinents d'Àsia i Àfrica, i que la guàrdia fronterera bielorussa facilita el traspàs irregular de la frontera lituana.
"Tenim proves que els guàrdies fronterers bielorussos estan implicats", va assegurar la titular d'Interior lituana, Agnė Bilotaitė. Segons Bilotaitė, es tracta d'un "delicte molt lucratiu en el qual participa el règim (de Lukaixenko) i els seus funcionaris", ja que pel trasllat d'una persona es cobren sumes de fins 15.000 dòlars. La guàrdia fronterera bielorussa assegura que el nombre de detinguts de tercers països a la frontera amb Lituània és el mateix que s’ha registrat en els últims 5-7 anys. Aquestes declaracions contradiuen les informacions del Ministeri de l'Interior de Lituània, que assenyalen que des de principi d’any 822 persones en situació irregular, deu vegades més que en el conjunt del 2020, van intentar entrar al país a través de Bielorússia.
Les amenaces de Bielorússia
Lukaixenko, que governa amb mà de ferro l'antiga república soviètica des de fa gairebé 27 anys, ha amenaçat de manera reiterada amb obrir la porta a la migració cap a la UE com a resposta a la pressió política i econòmica dels vint-i-set. "Nosaltres érem un fre per a la droga i els migrants, ara s'hauran d'ocupar ells", va anunciar el líder bielorús després de conèixer-se les noves sancions de la UE contra Minsk, adoptades a fins del passat mes de juny. L'última ronda sancions de la UE va ser imposada davant l'escalada a Bielorússia de les violacions dels drets humans i de la repressió violenta de la societat civil, l'oposició democràtica i la premsa. Les restriccions responen també a l'aterratge forçat a Minsk el mes passat d'un avió de Ryanair per a detenir al periodista opositor Román Protasevich i la seva companya, la ciutadana russa Sofia Sapega.
Els 500 quilòmetres de frontera terrestres amb Lituània han estat triats, si s'ha de jutjar pels esdeveniments de les últimes setmanes, per a fer efectives les amenaces del líder bielorús. "Lukaixenko ha decidit castigar a Lituània, que lidera la solidaritat dels països europeus amb els demòcrates de Bielorússia", ha dit a Efe el politòleg lituà Vytis Jurkonis.
Amb el suport polític i econòmic de Rússia, el president bielorús no va dubtar en amenaçar Brussel·les i va suspendre al començament d'aquesta setmana la participació del seu país en el programa d'Associació Oriental amb la Unió Europea. A més, el Govern de Minsk va vetar l'entrada a Bielorússia d'aquells funcionaris europeus que van contribuir a la imposició de mesures restrictives contra el país. La UE ha donat suport a les protestes pacífiques de l'oposició bielorussa contra el frau durant les eleccions presidencials l’agost de 2020 i, des de llavors, ha demandat la seva repetició i l'alliberament dels presos polítics. Segons experts consultats per Efe, les pèrdues per a l'economia bielorussa per les sancions europees ascendiran a 10.000 milions de dòlars. Lukaixenko ha arribat a declarar que si és necessari no dubtarà a imposar la llei marcial per a evitar l'enfonsament de l'economia del país