Viatjar és bonic, és divertit, és intercanvi, és il·lusió, és cultura, és gastronomia. Però també és car. Vivim en una època de llibertat de viatge sense precedents, però recentment algunes portes s'han tancat de cop. Itàlia està endurint dràsticament els seus requisits de ciutadania, posant fi al somni de molts milers que esperen obtenir un passaport italià per ascendència. Espanya ha finalitzat el seu programa de "visa d'or" que dona dret de residència als ciutadans estrangers. I els visitants del Regne Unit procedents de la Unió Europea ara s'uneixen als d'altres 48 països que ara han de sol·licitar i pagar una taxa abans de viatjar. En mesures per contrarestar l'excés de turisme, Venècia està doblant les seves tarifes d'entrada per a excursionistes i Edimburg afegirà un impost per als turistes per les pernoctacions.

A Nova York, l'Empire State Building ha introduït una pujada de preus, on els preus augmenten segons la demanda, i al Japó, es diu que Kyoto augmentarà els impostos d'hotel fins a deu vegades. Els que no busquin anar a la ciutat, però sí pujar muntanyes, també es trobaran amb una inflada de preus. Les taxes de permís per escalar l'Everest estan augmentant en més d'un 35%, i escalar el mont Fuji ara requereix una taxa de 24 euros i una prova.
Un petit raig de sol gratuït per acabar la ronda: la Unió Europea regala 36.000 abonaments de tren internacionals gratuïts als joves. Per tenir l'oportunitat de viure una aventura europea, els sol·licitants han de tenir 18 anys i ser residents d'un dels estats membres de la UE o tercers països associats al seu programa educatiu Erasmus+. La data límit és el 16 d'abril.
La batalla d'Okinawa
Una de les batalles més mortíferes de la Segona Guerra Mundial va tenir lloc a l'illa japonesa d'Okinawa, durant la qual s'estima que 240.000 persones van morir o van desaparèixer. Vuitanta anys després, els llocs de batalla encara renuncien a ossos i bombes. Els visitants poden apropar-se i tocar la història de les ruïnes que van deixar.

El sud dels Països Baixos ofereix un altre lloc important de la història de la Segona Guerra Mundial. Als afores de la ciutat de Margraten, l'únic cementiri militar nord-americà del país honra uns 10.000 soldats nord-americans que van morir a la guerra. El cementiri és un dels diversos d'Europa amb programes d'adopció de sepultures. Des de finals de la dècada de 1940, famílies holandeses locals s'han ofert voluntàries com a cuidadors de les tombes dels soldats nord-americans, en una cultura perdurable de commemoració.