Teulades doblegades per les inundacions com si fossin xiclets, cases prefabricades que s’han esmicolat, cotxes aixafats i muntanyes d’escombraries a les vores d’un riu putrefacte per tota la brossa que s'ha emportat. Cinc setmanes després que l’huracà Helene matés 212 persones arreu del país i 112 en aquesta regió, el comptat de Buncombe, a l’estat clau de Nord Carolina, afronta les eleccions més preocupat per recuperar la normalitat i curar les ferides que no pas per votar el proper dia 5. La majoria no han canviat el seu vot per la tragèdia.
La Heather Pettipaw, de 40 anys, ens rep a la casa prefabricada de fusta que just ahir li va entregar un empresari que en fa, i que la seva família ha muntat enmig del fang ja sec i a un barri totalment arrasat per l’huracà, al municipi de Swannanoa. Acompanyada del seu marit, el Frank, que treballa com a repartidor de paqueteria, i dels seus fills d’onze anys (el Russell) i de dotze (la Hailey), explica que encara espera la trucada de l’Agència Federal d’Emergència (FEMA) i que “son les persones del poble qui m’han ajudat” i no pas el govern.
Tot i això, no és aquesta resposta pública del govern de Biden, que va ser “terrible”, segons ella, la que li fa votar per Donald Trump. És republicana des de sempre i, malgrat que acaba de muntar una casa de fusta a l’espera que en facin de nou de prefabricades a la mateixa zona que es va inundar al costat del riu, el seu primer argument per defensar Trump és “la frontera” i el segon la inflació. Viure a la vora del riu, en canvi, no li fa por: “No tinc por de res. Ens agrada pescar. Que Déu decideixi si m’ha de portar”.
“Votaré Trump perquè tots els països necessiten una frontera i no es pot deixar entrar a tothom. Estic més d’acord amb ell. Els demòcrates ho han fet molt malament els darrers anys i els preus al supermercat han pujat molt”, defensa.
La Heather i la seva família van sortir de casa quan van sentir que el terra tremolava. Al carrer, van comprovar que l’aigua li arribava pels genolls, però van aconseguir fugir fins a trobar una camioneta de la Guàrdia Nacional que els va portar a un refugi. “30 minuts després va col·lapsar tot, pel que ens ha explicat la policia”, diu. “Els republicans crec que ho haurien fet millor, però no és això el que em fa votar per un o per l’altre”, afegeix.
Votants de Trump per l'economia
A pocs metres d’on la Heather s’ha fet la nova casa, la Lynn, jubilada, explica que ella i el seu marit es van salvar perquè casa seva està més elevada. “Van venir 8 persones d’aquesta zona destruïda a refugiar-se a casa nostra”, explica. Com la Heather, la Lynn votarà Trump, però ho fa sobretot guiada per “l’economia” i la inflació, l’argument més repetit arreu.
Malgrat el comptat de Buncombe és una bombolla blava, color demòcrata, dins un sud-est de l’estat totalment vermell, tots els entrevistats a les zones més afectades son votants de Trump. Però no és pas per l’huracà, sinó perquè just aquesta regió perifèrica i més rural és tradicionalment més republicana, amb menys nivell de formació, i connecta més amb Trump.
El blau de Buncombe es deu a la ciutat d’Asheville, turística i plena de restaurants cars, refugi d’artistes, músics, hippies i professionals formats, i cada cop més gentrificada, amb un vot massiu als demòcrates de Kamala Harris d’una població de 95.000 habitants entre els 200.000 del comtat. Swanannoa només en té 6.500, la majoria d’ells sense casa perquè els barris estaven a vora i vora del riu del mateix nom.
Uns vots decisius
Dels 7 estats que afronten les eleccions de dimarts amb empat, els denominats ‘swing states’ (estat pendular) on pot guanyar qualsevol, Carolina del Nord és juntament amb Georgia -també molt afectat per l’huracà- el segon amb més pes, 16 vots electorals, per darrere dels 19 de Pensilvània. A Carolina del Nord, la llei electoral s'ha canviat per donar més flexibilitat als residents de la regió per anar a votar als diferents punts de vot per avançat, on la gent està anant massivament, reporten els locals, malgrat els problemes.
Tenint en compte que es calcula que s’han perdut 126.000 llars en els estats tocats per l’huracà i que ha afectat a la vida de centenars de milers de persones (a Asheville no tenen aigua corrent), els vots afectats per l’huracà podrien ser clau si hi hagués una forta reacció a favor del govern o en contra. Sobretot si recordem que Trump va derrotar Biden l’any 2020 en aquest estat per només 70.000 vots.
Trump ja remou el fantasma del frau
En els darrers dies, el Partit Republicà ha fet tuits promocionats que alertaven als votants de Carolina del Nord a “ajudar a frenar la supressió de vot, les irregularitats i el frau”, amb un revestit d’oficialitat major encara que quan parla el candidat. Trump, a més, ha escampat el rumor, desmentit per diversos mitjans i sense cap base real, que la FEMA hauria desviat diners per a “gastar-los en immigrants il·legals”.
Tot i que el rumor fals no apareix entre els entrevistats quan se’ls pregunta per la gestió del govern, mitjans locals van reportar que alguns votants de la regió els repetien. Enmig de la carretera, un cartell demana: “Desfinanciem la FEMA”. El president Joe Biden va aprovar el 14 d’octubre 1.000 milions de dòlars per als afectats de Helène, però la majoria d’afectats titllen de “lenta” la reacció del govern. D’altres recorden que les carreteres estaven totalment tallades pels arbres tombats per l’huracà.
A la darrera visita a la zona, Donald Trump va visitar un centre de distribució d’ajuda a un concessionari de Harley Davidson on treballa l’organització Freedom Savage. Funciona per donacions privades i, al punt, es coordina amb l’exèrcit i amb altres ONGs per distribuir aliments, eines, materials de construcció i fins i tot és el punt des del qual parteixen i a on arriben els helicòpters que encara rastregen la zona.
Ajuda humanitària amb segell trumpista
Un dels portaveus d’aquesta organització, l’Austin, veterà de l’exèrcit i relacions públiques a un negoci familiar, evita posicionar-se políticament quan és preguntat per connexions amb Trump. “Treballem amb administracions públiques de tot tipus i preferim no significar-nos”, diu, tot i que defensa que “el sector privat, on no hi ha l’estat, arriba més ràpid i més eficient, tot i que nosaltres tenim pocs recursos”.
Esperem durant una estona entrevistar el fundador d’aquesta organització, l’Adam Smith, que curiosament es diu com l’economista a qui es considera pare del capitalisme, però finalment no apareix. “Ha hagut de marxar”, l’excusa l’Austin. Tot i que des que treballa amb ajuda humanitària a la seva regió no fa massa publicacions polítiques, Trump va parlar a aquest centre de distribució al costat de l'Adam, que ho va publicar a les seves xarxes.
El Twitter d'Adam a més mostra desqualificacions del mes de març a Biden, de qui diu que hauria de ser “detingut i executat per traïció i grans crims contra el país”. Conscient de la incitació a la violència, provoca: “A veure si apareix l'Fbi sobre aquesta publicació”. També veterà de guerra, Smith té una empresa que es dedica a la formació en operacions especials i, a la web, apareix amb tota mena d’armes.
Molt a prop del punt de distribució d’ajuda de Harley Davidson, hi ha un gran pàrquing on treballa la FEMA i també hi ha alguns voluntaris i una església que reparteix àpats gratis. Allà, una comunitat amish reparteix àpats gratis entre els afectats per l’huracà.
Entre els qui recullen àpats, la Trish, de 53 anys, diu que és favorable a l’avortament però que Trump “és millor per l’economia”. Trish està a favor que l'avortament sigui decisió de la dona, però també li està bé que cada estat ho reguli com ara defensa Trump. "El debat de l'avortament surt a totes les eleccions des de fa 40 anys", diu. La seva filla, Olivia, de 23 anys, diu que no li agrada cap dels candidats, però quan la mare insisteix acaba dient que “Trump és millor que Harris”. El Dominic, xicot de l’Olivia de 27 anys i origen salvadoreny, està d’acord i es mostra totalment conforme amb el discurs de Trump sobre les fronteres. La
Fins i tot el Juan, un jove mexicà que no té papers i que ni tan sols té dret a vot, diu que votaria a Trump si pugués i repeteix les consignes de l’economia. “Jo no tinc papers, però entenc que pel país de Trump ara mateix el millor és tancar les fronteres. Jo m’entrego a Déu”, diu.
L’Stewart, de 64 anys, treballador de l’automoció i la seguretat, defensa mentre menja l'hamburguesa que li han donat els voluntaris de la comunitat amish que Trump “no és molt sabi, diu moltes bestieses i això ens pot perjudicar, perquè necessitem estar a l’OTAN”. Però creu que és millor que Harris perquè ella, diu, “és marxista, no entén el més bàsic de l’economia”. A més, té dos treballs, un a l’automoció i un altre a la seguretat, “i fa quatre anys no era necessari”, diu, per la inflació.
Després d’hores recorrent la regió, només trobem una persona que sap que no votarà Trump. Però tampoc ho farà per Harris. És la Wanda, jubilada de 67 anys que encara neteja fang de casa seva, sota la bandera dels Estats Units que té penjada, i que recorda que el dia de l’huracà alguns veïns van salvar vides amb kayaks. Explica que, de fet, ja ha votat per avançat. “Vaig votar nul, vaig escriure Nikki Haley”, diu, tot referint-se a l’exambaixadora dels Estats Units davant l’ONU que va perdre les primàries republicanes a l’ONU.
“No m’agrada la política d’avui. Harris ni tan sols ha vingut i Trump ha vingut, però a fer-se la foto. Si volen vots, que vinguin a ajudar de debò”, explica, tot donant veu al mateix temps als desencisats per la política i als republicans nostàlgics d’un partit més moderat. Un tipus de votant que, si no es decanta per l’abstenció, el vot en blanc o escriure a la butlleta, pot ser clau per decantar les eleccions.