La vicepresidenta d'Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, ha estat condemnada aquest dimarts a sis anys de presó i a una inhabilitació perpetua per un delicte d'administració fraudulenta relacionat amb l'adjudicació d'obra pública durant el seu mandat com a presidenta de la República Argentina (2007-2015). Aquesta sentència s'emmarca dins el judici en el qual la política ha estat declarada culpable de corrupció. Els tres jutges del Tribunal Oral Federal 2 han descartat la condemna per associació il·lícita, fins a 12 anys de presó, que havia sol·licitat el fiscal Diego Luciani. La sentència no serà d'aplicació immediata perquè la vicepresidenta està aforada i pot recórrer la decisió davant diferents instàncies fins a arribar a la Cort Suprema, un itinerari judicial que pot ser llarg, per tant, podria presentar candidatura a les eleccions en 2023.
El procés judicial que afecta la vicepresidenta i 12 imputats més es coneix com a Causa Vialitat, la qual va començar l'any 2019 i que va estar sis mesos suspès per la pandèmia de covid-19, manté la modalitat semipresencial des d'agost del 2020, quan es va reprendre. El cas es va iniciar a 2019 i que va estar sis mesos suspès per la pandèmia de covid-19, manté la modalitat semipresencial des d'agost del 2020, quan es va reprendre. En aquest cas es jutja les suposades irregularitats en la concessió de 51 obres públiques a firmes de l'empresari Lázaro Báez durant els Governs de Néstor Kirchner (2003-2007) (mort el 2010) i Cristina Fernández de Kirchner (2007-2015) a la província de Santa Cruz, bressol polític del kirchnerisme.
Fernández de Kirchner podria haver arribat a afrontar una condemna de 12 anys si el tribunal l'hagués considerat culpable d'haver comès delictes d'associació il·lícita i administració fraudulenta de fons públics, finalment ha estat condemnada per corrupció. Fernández ha denunciat en nombroses ocasions que la sentència contra ella "estava escrita", com ja va dir el 2 de desembre del 2019. De fet, s'han organitzat manifestacions i protestes a Argentina per defensar la innocència de la política, i en una d'aquestes protestes Fernández de Kirchner va patir un intent d'assassinat.
L'intent d'assassinat
El passat mes de setembre a Argentina es van viure hores de gran tensió i incertesa quan un home va intentar disparar a Buenos Aires contra la vicepresidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner, als voltants del seu domicili, quan se celebrava una manifestació en el seu suport, després que el fiscal demanés 12 anys de presó pel que avui ha escoltat la seva sentència de sis anys. En les imatges de l'intent d'assassinat, es pot veure perfectament el moment que una persona treu una arma de foc a pocs centímetres de la cara de qui va ser presidenta de l'Argentina entre 2007 i 2015. A més, l'home arriba a prémer el gallet de la pistola, però, tot i estar carregada amb cinc bales no es va dispar. "És un fet d'una gravetat humana i institucional sense precedents", va declarar en el seu moment el president del país, Alberto fernández. Ara, amb la condemna del judici per corrupció de sis anys de presó, encara no hi ha hagut reaccions oficials.