Esperaven guanyar, però la victòria ha estat encara més gran del que esperaven. El partit partidari de la reunificació de l'illa d'Irlanda, el Sinn Féin, ha guanyat per primer cop a la història les eleccions al govern autonòmic, segons el recompte inicial dels vots. D'aquesta manera, la nacionalista Michelle O'Neill ocuparà el càrrec de ministra primera, mentre que els unionistes del DUP hauran de conformar-se amb el càrrec de viceministre primer. La victòria del Sinn Féin, no obstant això, podria complicar encara més el delicat sistema de govern que s'arrossega des de l'acord de pau del 1998. Per la seva banda, els unionistes ja s'han posicionat en contra de formar govern en protesta per la gestió del Brexit per part de Londres, fet que augura encara més tensió a la zona. Els col·legis electorals van tancar el dijous amb una participació del 63,61%. Amb 55 dels 90 escons a adjudicar, el Sinn Féin obté 18 diputats, seguits del DUP (17), l'Alliance Party (11), l'Ulster Unionist Party (5), el Social Democratic & Labour Party (3) i el Traditional Unionist Voice, amb 1. També hi ha adjudicat un escó a un independent.
Victòria històrica
El complicat sistema electoral d'Irlanda del Nord fa que les dades arribin amb comptagotes després dels comicis celebrats el dijous. Als col·legis electorals, els nord-irlandesos tenen l'opció d'ordenar un per un els candidats en ordre de preferència. Amb el 100% dels vots escrutats per escollir la primera opció, el Sinn Féin ha rebut el 29% dels vots, seguit amb bastanta diferència del DUP, amb el 21,3% del suport. Això representa una pujada d'un 1,1 pels republicans i una baixada del 6,7% dels unionistes, fet que implica, al seu torn, que la dimissió de l'ex ministre primer del DUP, i, per tant, la seva gestió del Brexit amb Londres, no ha estat ben rebuda pels ciutadans. Amb aquest resultat, Michelle O'Neill, es presentarà a ministra primera, un càrrec mai ocupat per un polític nacionalista en els cent anys d'història d'Irlanda del Nord. El recompte de la resta dels vots, tal com contempla el complex sistema electoral nord-irlandès, determinarà la distribució definitiva de diputats en el parlament de Stormont. "Em sento molt positiva, crec que vam fer una campanya molt positiva", ha declarat O'Neill, mentre que la presidenta del partit, Mary Lou McDonald, ha assegurat que han guanyat "les eleccions més importants de tota una generació". A banda de retenir el seu escó, O'Neill ha reiterat que desitja "treballar en cooperació amb uns altres" per solucionar els problemes que afecten la ciutadania, com "el cost de la vida o la sanitat". El Sinn Féin ha expressat durant la campanya la seva preocupació per aquests assumptes, encara que la qüestió de la reunificació de l'illa ha tornat a acaparar l'atenció de l'unionisme en un moment en el qual el Brexit, diuen, posa en perill la seva preuada unió amb la corona britànica.
Boicot al govern?
L'unionisme amenaça de boicotejar la creació d'un govern pel protocol d'Irlanda del Nord del Brexit. El Partit Democràtic Unionista (DUP), majoritari al país en els darrers 20 anys, ha reiterat que no entrarà en un Executiu amb els republicans si les converses entre Londres i Brussel·les no desemboquen en l'eliminació del protocol del Brexit que imposa una duana al mar d'Irlanda. "Fins que no es resolgui aquest assumpte podran celebrar-se les eleccions que vulguin, però no hi haurà Govern fins que no arreglem la qüestió del protocol", ha advertit Ian Paisley, diputat del DUP a Westminster. El protocol esmentat obliga a revisar les mercaderies que arriben des de Gran Bretanya per controlar l'entrada de productes al mercat comunitari europeu, al mateix temps que impedeix una frontera dura entre les dues Irlandes, clau per al procés de pau. No obstant això, aquesta solució ha elevat les tensions polítiques al territori, sobretot entre la comunitat unionista-protestant, que veu perillar la seva posició dins del Regne Unit i veuen el protocol com una manera de diferenciar entre ciutadans britànics. Per això, el mateix DUP va forçar la caiguda de l'Executiu el febrer passat i ara no té intenció de presentar un candidat a ministre primer. Segons disposa l'acord de pau del Divendres Sant (1998), cap dels dos càrrecs pot existir sense l'altre i encara que tots dos tenen el mateix estatus, el càrrec de ministre principal té una enorme càrrega simbòlica per a l'unionisme protestant.