Els habitants de Nova Caledònia han arribat a les eleccions franceses amb les ferides de les protestes per l'intent de reforma electoral encara obertes. En aquest ambient un candidat independentista ha fet història en aconseguir un escó per primer cop des de 1986. Emmanuel Tjibaou s'ha fet amb un dels dos escons de Nova Caledònia i s'integrarà dins el Nou Front Popular (NFP). Tjibaou és indígena canac i fill d'un conegut líder independentista, Jean-Marie Tjibaou, qui va ser assassinat l'any 1989. La seva victòria és vista com un revés per al moviment profrancès, tot i que l'altre escó ha estat pels candidats de dretes i unionista Nicolas Metzdorf.
El Nou Front Popular barra el pas a l'extrema dreta, però què passarà ara?
Les tensions s'han reduït en les últimes setmanes, però el territori n'ha continuat patint els efectes. Nou persones, entre elles dos policies, han mort a causa de la violència per les protestes i encara es poden veure els danys que van rebre comerços, botigues, cases i edificis institucionals. A més, la tensió amb les autoritats continua viva, com es va poder veure amb la detenció de Christian Tein i deu activistes més sota l'acusació de crim organitzat.
En aquest caldo de cultiu s'ha gestat la victòria de Tjibaou, qui ha assegurat durant la campanya que està afectat per la violència que ha viscut Nova Caledònia. La proposta de Tjibaou és conciliadora, ja que planteja que cal "restablir les condicions de diàleg" amb urgència per reprendre el diàleg entre partits independentistes i francesos.
Què volia reformar França?
En els Acords de Nouméa, signats l'any 1998, França es va comprometre a restringir el cens electoral a les persones que havien residit a l'arxipèlag abans de la signatura de l'acord i els seus fills. La mesura tenia com a objectiu donar una major representació als canacs, que malgrat ser la població originària havia esdevingut minoritària aleshores. París va considerar aquest cens restrictiu i poc democràtic per aquells ciutadans que fa anys que viuen a les illes, però no poden participar de la seva vida política i de manera unilateral l'Assemblea Nacional va decidir reformar aquesta regulació. Tot plegat va desembocar en més d'un mes de violentes protestes i la retirada del projecte de reforma per part d'Emmanuel Macron.
Unes eleccions marcades per la sorpresa
La sorpresa de l'escó independentista no ha estat l'única d'aquests comicis. Amb els 577 escons de la Cambra ja assignats, el Nou Front Popular de socialistes, comunistes, ecologistes i la més radical La França Insumisa (LFI) va quedar en primer lloc amb 182 escons, més 13 independents més d'esquerra, segons les dades oficials del Ministeri d'Interior. El bloc macronista, format per tres partits, va perdre la majoria en quedar-se en 168 diputats, amb una caiguda apreciable respecte als 250 que tenia, però molt menys pronunciada del que vaticinava la primera volta.
I el tercer lloc va ser per a la formació ultradretana Reagrupament nacional (RN), que partia com a gran favorita després de la seva victòria a la primera volta i els pronòstics dels sondejos publicats fins divendres, però que es va quedar finalment en 143 escons.