L'independentisme de Nova Caledònia ha aconseguit una important victòria aquest diumenge en les eleccions per renovar la meitat del senat francès. El seu candidat, Robert Xowie, serà el primer representat independentista de l'arxipèlag al Senat. La victòria de Xowie també representa el primer revés per al govern francès en aquestes eleccions celebrades en tots els territoris de la República francesa. La secretària d'estat de Ciutadania i candidata per Nova Caledònia, Sonia Backès, ha estat derrotada en la segona volta dels comicis pel candidat independentista. Backès ha estat l'únic membre del govern que ha participat com a candidat en aquestes eleccions, i n'ha sortit amb una dura derrota que representa el primer revés per al partit del govern liderat per Emmanuel Macron. Aquest diumenge França renova la meitat del Senat, 170 dels 340 senadors, en uns comicis en els quals la dreta parteix amb avantatge i en els que la formació de Macron busca escurçar distàncies en una cambra que no controla.
Tercera a la primera volta, Sonia Backès (del partit d'Emmanuel Macron) no ha aconseguit prou suports en la segona volta, claudicant davant el candidat independentista del Front d'alliberament canac (FLNKS), Robert Xowie, que assegura així la seva entrada al Senat per primera vegada. La derrota de la secretària d'Estat de Ciutadania es produeix pocs dies després d'una reunió a l'Eliseu entre els contraris a la independència de l'arxipèlag i els independentistes, amb l'esperança de trobar un acord sobre l'estatut de l'arxipèlag d'aquí a finals d'any amb vista a una revisió constitucional a principis de 2024.
L'independentisme a Nova Caledònia: un referèndum el 2020 on va guanyar el "no"
Nova Caledònia, un territori d'ultramar francès, és un arxipèlag situat a l'est de la costa australiana i que compta amb una forta tendència independentista. L'any 2021 es va celebrar un referèndum d'independència, però el "no" es va imposar a les urnes en un referèndum d'independència celebrat al territori d'ultramar francès el 12 de desembre de 2021. Una de les causes de la derrota del "sí" va ser l'abstenció de l'independentisme, desmobilitzat després d'una crida per boicotejar la votació. Només un 43,9% dels votants cridats a les urnes van anar a votar, i hi va haver una forta abstenció marcada pel malestar de l'independentisme amb el govern francès. Per aquest motiu, el "No" es va imposar amb un 96,49% dels vots.
Aquest arxipèlag de la Melanèsia, situat a la costa est d'Austràlia, és considerat una col·lectivitat sui generis de França. Tenen moneda pròpia i un règim propi en matèria de seguretat social, però amb el referèndum d'aquest diumenge ja és la tercera vegada que la qüestió d'esdevenir un estat independent es posa sobre la taula. De moment, segueixen formant part de la República Francesa, però aquest diumenge, amb l'entrada al Senat de l'independentista Robert Xowie, queda palès que l'independentisme és ben viu a l'arxipèlag.
França renova la meitat del Senat
El Senat francès renova aquest diumenge 170 dels seus 348 seients en unes eleccions en les quals es dona per fet que la dreta clàssica i els centristes repetiran la seva històrica majoria. Gérard Larcher, president de la Cambra Alta des de 2014 i històric membre dels Republicans, és favorit per reeditar el càrrec i complir el seu sisè mandat, mentre que Renaixement, el partit del president francès, Emmanuel Macron, s'espera que segueixi sense una majoria suficient. La circumscripció de París és una de les 45 que estan en joc aquest diumenge, amb 12 seients. L'esquerra, amb una llista que uneix a gairebé totes les forces progressistes menys la França Insubmisa, podria guanyar en aquesta circumscripció, una de les que aporta més seients a la cambra. Tot i això, la majoria conservadora no perilla i la formació d'Emmanuel Macron seguirà sense majoria al Senat.
El Senat francès és una cambra que representa les regions, que controla l'acció del Govern i ratifica o modifica les lleis aprovades a l'Assemblea Nacional. Entre les seves funcions també està la de presentar propostes de llei i obrir comissions de recerca, fins i tot contra el mateix poder presidencial (va succeir l'any 2018 quan va investigar a l'antic guardaespatlles de Macron, Alexandre Benalla). Encara que el seu paper legislatiu és menor en comparació amb l'Assemblea, però el Senat és essencial per poder ratificar qualsevol canvi en la Constitució francesa.