La victòria de Donald Trump a les eleccions nord-americanes d'aquesta setmana, no ha fet afluixar les intencions del president rus, Vladímir Putin, de continuar bombardejant Ucraïna, ni tampoc les de buscar la pau. En aquest sentit, Rússia ha dut a terme un atac massiu amb drons a Kíiv, i ha matat a quatre persones en un atac a un hospital de Zaporíjia. Cinc bombes aèries van destrossar un edifici d'apartaments a la ciutat del sud d'Ucraïna i van malmetre un hospital oncològic. Els equips de rescat van buscar supervivents entre la runa. Divuit persones van resultar ferides, entre elles tres nens, dos d'ells bebès, segons les autoritats.
Després de l'últim atac contra civils, Volodímir Zelenski, ha instat als aliats a proporcionar a Ucraïna més sistemes de defensa aèria i aixecar les restriccions per atacar objectius dins de Rússia amb armes occidentals de llarg abast. "Cada atac rus no només mata gent i destrueix vides, sinó que també destrueix el significat de qualsevol paraula sobre la manca de converses amb Rússia, de trucades telefòniques al Kremlin", ha dit el president d'Ucraïna.
El brunzit dels drons iranians, similar al d'un ciclomotor, s'ha sentit dimecres a les 6.00 hora local sobre la capital. Al centre de Kíiv es van sentir trets de metralladores i explosions quan la defensa aèria va intentar enderrocar els míssils. L'atac va durar vuit hores. L'alcalde de Kíiv, Vitali Klitschko, va informar que cinc districtes van ser aconseguits pels atacs aeris i que es van interceptar uns 30 drons. Els enderrocs que van caure van incendiar un edifici alt i van volar les finestres. Una persona va resultar ferida. Es van produir més atacs aeris a les províncies d'Odessa, Kherson i Sumy, en què van morir dues persones.
Les batudes es van produir mentre el secretari del Consell de Seguretat de Rússia, Serguei Xoigú, deia que Occident hauria d'acceptar que Rússia estava guanyant la guerra a Ucraïna i negociar la fi dels combats. Els comentaristes ucraïnesos van dir que les batudes –que s'han dut a terme diàriament les últimes setmanes– suggerien que Moscou no estava interessat en la pau. “Posar fi a la guerra, eh? Això és el que tothom vol aquí, excepte Putin, que té altres plans”, ha publicat Maria Avdeeva a X.
En parlar en una cimera de líders europeus a Hongria, Zelenski va rebutjar dijous oferir a Moscou qualsevol concessió a Ucraïna, dient que aquestes mesures serien perjudicials per al seu país i per a Europa en general. "S'ha parlat molt de la necessitat de cedir davant Putin, de fer marxa enrere, de fer algunes concessions. És inacceptable per a Ucraïna i suïcida per a tot Europa", va dir. El president rus ha exigit que Ucraïna cedeixi més territori a l'est i el sud com a condició prèvia a les converses de pau, mentre que Kíiv ha descartat repetidament cedir territori a Moscou a canvi de la pau.
Les queixes de Putin
En un discurs pronunciat dijous al Valdai, un institut de recerca afiliat al Kremlin a Sotxi, Putin va reciclar algunes de les seves queixes habituals contra Occident en fer els primers comentaris des de les eleccions nord-americanes, afirmant que les accions de l'OTAN “van obligar Rússia ” a respondre envaint Ucraïna. També va descriure l'OTAN com un “anacronisme flagrant” que buscava derrotar Rússia a Ucraïna. "Els cridats d'Occident a infligir una derrota estratègica a Rússia, un país amb l'arsenal d'armes nuclears més gran, demostren l'aventurerisme exorbitant dels polítics occidentals", va dir Putin, afegint que estava en marxa una lluita per donar forma a un nou ordre mundial mentre s'ensorrava l'era posterior a la guerra freda dominada per Occident.
Va dir que Rússia “sempre aconseguirà els seus objectius” però que Moscou estava a punt per a “negociar” amb Occident. El futur del suport occidental a Ucraïna i la possibilitat d'entaular converses amb Rússia han quedat en evidència amb l'elecció de Trump com a president dels Estats Units, que en una ocasió va dir que podria posar fi a la guerra en 24 hores. Els Estats Units, Joe Biden, havia dit que Ucraïna havia de decidir quan i com negociar.