L'ultradretà Javier Milei s'ha imposat a les eleccions de l'Argentina, país que es prepara per a un canvi de govern radical: passarà del peronisme d'Alberto Fernández (representat per Sergio Massa en aquests comicis) a l'extrema dreta i l'ultraliberalisme del nou president, l'excèntric Milei —que s'ha venut a ell mateix com a un anarcocapitalista que vol "acabar amb el sistema"—. La seva recepta es basa en més lliure mercat, en un Estat més feble i en l'aposta per la dolarització de l'economia d'un país llastrat per la inflació crònica. Sembla impossible que se'l pugui veure com a un dirigent normal, però hi ha una persona que fa que sembli moderat: Victoria Villarruel, la seva vicepresidenta catalanòfoba i antiindependentista.

❓ Quins són els plans de Milei per a l'Argentina?

Quedi clar que no s'ubica a la dreta de Milei per la seva catalanofòbia i el seu antiindependentisme, ja que aquests factors no deixen de ser superflus en el context argentí. A l'Argentina, Villarruel és coneguda per la seva campanya a favor de revisar l'estructura de memòria dels desapareguts durant l'última dictadura (1976-1983). És a dir, que una negacionista dels morts de la dictadura serà la vicepresidenta del país i assumirà les àrees de Defensa i Seguretat. A banda d'això, a Catalunya la coneixerem pels seus missatges catalanòfobs i antiindependentistes a Twitter.

De l'antiindependentisme a la catalanofòbia

Villarruel ha fet moltes piulades contra el procés independentista. Dos anys abans de la celebració del referèndum d'autodeterminació, ja va deixar clar que "no compro el nacionalisme català". Una opinió que és vàlida en democràcia. Però a poc a poc, el discurs de la nova vicepresidenta argentina es va anar radicalitzant: just després de l'1 d'octubre, ja va assenyalar un activista argentí per ser "pro separatisme maputxe i català" i un casal de Barcelona per ser "un reducte de l'esquerra on es fa activisme separatista". El 27 d'octubre del 2017, coincidint amb la Declaració d'Independència de Catalunya, va piular el següent: "Les meves condolences als catalans als quals la progressia, el messianisme i la violència d'uns pocs els van passar per sobre". A més, en una resposta, va assegurar que els votants del referèndum "van votar una cosa il·legal" i que "han de patir les conseqüències".

De l'antiindependentisme, Villarruel va passar a la catalanofòbia. Com a bona ultradretana, la nova vicepresidenta va voler ridiculitzar el llenguatge inclusiu... i ho va fer equiparant-lo amb el català. "I a sobre els estudiants et parlen en inclusiu i sembla que parlen en català... impossible no riure's del grau de ximpleria imperant", va dir a Twitter. El súmmum ja va ser quan fa pocs anys va compartir la seva opinió sobre quina ciutat és millor per viure-hi, Barcelona o Madrid: "Madrid!!! No hi ha catalans i és bellíssima".

Negacionista dels morts de la dictadura

Aquesta catalanòfoba succeirà Cristina Fernández de Kirchner al capdavant del Senat argentí. Es tracta d'una advocada molt pròxima a l'àmbit militar, ja que és filla del tinent coronel veterà de la guerra de les Malvines Marcelo Villarruel. A més, és neboda d'Ernesto Guillermo Villarruel, detingut el 2015 per crims comesos en un centre clandestí de tortures durant la dictadura. Així doncs, és negacionista i defensora de la idea que "no són 30.000", en al·lusió a la xifra de morts i desapareguts durant el règim militar.

Villarruel també ha reivindicat la "teoria dels dos dimonis" per equiparar la violència dels grups de guerrillers amb el terrorisme d'Estat, a més de crear l'any 2006 el Centre d'Estudis Legals sobre el Terrorisme i les seves Víctimes. Es tracta d'una organització que assegura que els "terroristes" van atacar 17.380 "ciutadans innocents" en la dècada dels 1970, dels quals 1.094 van ser assassinats. Així mateix, va iniciar una campanya per "reconstruir la part de la història" que "van esborrar" els governs de Néstor Kirchner (2003-2007), Cristina Fernández (2007-2015) i Alberto Fernández (2019-2023). I és que assegura que "no van ser" 30.000 els morts i desapareguts durant el règim militar, a diferència del que defensen organitzacions de drets humans com les Abuelas de la Plaza de Mayo.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!