Les deportacions sumàries de l'Administració Trump porten cua. La deportació de Kilmar Abrego García, reconeguda com a infundada per l'advocat del Departament de Justícia, Erez Reuveni, s'ha convertit en les últimes hores en imatge reivindicativa contra l'arbitrarietat de les deportacions massives del nou executiu americà. Resident americà legal des del 2019, Kilmar ha viscut a Maryland sota protecció legal del mateix govern que ara, amb una nova administració, l'ha deportat a la presó d'alta seguretat Cecot, a El Salvador. Tot plegat, per un petit "error administratiu".
Kilmar Armando Abrego García (1995, San Salvador) va fugir d'El Salvador el 2011 per amenaces de bandes locals a la seva família i vivia als Estats Units amb un permís de treball emès pel Departament de Seguretat Nacional. Durant els sis anys vivint legalment a Maryland no ha estat implicat en cap crim seriós, així que no presentava historial delictiu més enllà d'algunes infraccions lleus.
Pare de família i treballador regularitzat
Abans del ser arrestat el 12 de març passat, Kilmar treballava en una empresa local del sector metal·lúrgic. Tenia la posició d'aprenent de planxista i, segons ha explicat la seva dona, Jennifer Vásquez Sura, pretenia obtenir el permís per practicar altres oficis. El jove residia a la petita població de Beltsville amb la seva dona, el seu fill de 5 anys (que pateix autisme no verbal) i dos fills de l'anterior matrimoni de Jennifer Vásquez. La parella es va conèixer el 2016, quan ell ja era als Estats Units, però encara no s'havia regularitzat. El 2019, Kilmar va ser detingut pel Departament de Seguretat Nacional i va ser aleshores quan la seva vida va fer un gir. Es va casar amb Jennifer i, posteriorment, el govern americà li va concedir el permís de treball per risc de persecució al seu país natal, El Salvador.
Malgrat això, el passat 15 de març va ser deportat pel Servei de Control d'Immigració i Duanes juntament amb 250 immigrants indocumentats acusats, com ell, de pertànyer a la banda criminal salvadorenya Tren de Aragua y Mara Salvatrucha (coneguda com a MS-13), que recentment ha estat designada com a terrorista per l'administració Trump. Les evidències presentades per l'ICE són més que qüestionables, però l'espurna que ha causat l'incendi mediàtic van ser les declaracions del subdirector en funcions de l'Oficina de Litigis d'Immigració, Erez Reuveni, quan va pronunciar un tímid "no ho sé" davant la pregunta de la jutgessa Paula Xinis per les raons de la deportació, en una audiència el passat divendres 4 d'abril. Ara, advocats, familiars i simpatitzants de la causa de Kilmar Abrego García exigeixen la correcció de l'error de l'administració Trump i denuncien l'ambigüitat de les proves i la poca concreció del govern a l'hora de mostrar les evidències.
Gestió judicial i xocs de competències
L'operació de deportació que incloïa a Kilmar Abrego García està emparada per la Llei d'Enemics Estrangers, de 1798, que permet deportar a persones en temps de guerra i que va ser avalada el passat dilluns 7 d'abril pel Tribunal Suprem. La deportació del grup de criminals al Centre de Confinament del Terrorisme (Cecot) i els recents descobriments sobre el cas particular d'Abrego García han iniciat una disputa judicial i mediàtica que ha enfrontat el sistema americà amb els seus propis límits. Després que s'hagin pronunciat els advocats d'ambdues bandes i altres agents implicats, s'han fet paleses les contradiccions que deriven d'un procés extraordinari i excepcional com el que està duent a terme Donald Trump. Aquests són els posicionaments actuals i els agents implicats que són cabdals per entendre l'evolució del cas:
L'ordre de retorn de la jutgessa federal
Després que l'audiència del Jutjat del Districte de Maryland, del divendres 4 d'abril, mostrés que la deportació d'Abrego García havia estat fruit d'un error, la jutgessa federal de primera instància encarregada del cas, Paula Xinis, va emetre una ordre que exigia el retorn de l'immigrant salvadoreny a terres americanes abans del dilluns 7 a les 23h59. Com a rèplica, el procurador general del govern, John Sauer, va dir a través d'una sol·licitud d'emergència que la jutgessa Xinis s'havia extralimitat en les seves funcions en emprendre una “diplomàcia de tribunal de districte”, argumentant que caldria treballar amb el govern d'El Salvador per aconseguir l'alliberament de Kilmar Abrego.
La defensa de Kilmar i el bloqueig temporal
En resposta a l'ordre del tribunal de districte, els advocats d'Abrego García denuncien la injustícia que suposa que el pare de família es trobi en una presó d'alta seguretat a El Salvador com a producte d'un error, i esgrimeixen que l'ordre de Paula Xinis és rutinària i "en cap cas implica política exterior, i ni tan sols política interna d'immigració" (que és el que s'està considerant). El mateix dilluns 7, el president de la Cort Suprema dels Estats Units, John Roberts, va bloquejar temporalment l'ordre que Paula Xinis havia dirigit al govern americà, al·legant que es tracta d'una "suspensió administrativa" provisional destinada a donar temps als jutges mentre el ple de la cort analitza l'assumpte.
Així doncs, aquesta complicada conjuntura exposa a les institucions judicials i executives dels Estats Units a una autèntica prova de foc davant les mesures d'excepció del govern de Trump. "Tot i que els Estats Units admeten que l'expulsió a El Salvador va ser un error administratiu", va escriure l'advocat del govern John Sauer, "això no autoritza els tribunals de districte a apoderar-se del control de les relacions exteriors, tractar al poder executiu com a un diplomàtic subordinat i exigir que els Estats Units deixi entrar aquesta nit al seu territori un membre d'una organització terrorista estrangera". Mentre es resol el maremàgnum entre bloquejos provisionals, ordres de correcció i queixes dels advocats, Kilmar Abrego García espera a la presó d'El Salvador entre els mateixos guerrillers dels quals va haver de fugir el 2011.