Un any després de l'atac de Hamàs al festival de música Nova a Re'im, Israel, en l'esplanada on es va celebrar, s'hi ha tornat a escoltar la música. S'hi ha sentit la cançó que hi sonava en el moment de la massacre del passat 7 d'octubre, interrompuda pel crit de dolor i les llàgrimes dels familiars dels supervivents a la massacre. En l'acte s'ha homenatjat les 1.139 persones assassinades el 7-O, entre israelians (civils i militars) i persones d'altres nacionalitats, entre les quals n'hi havia 364 que assistien al festival de música electrònica.
L'escenari de la matança més gran perpetrada pels milicians palestins, s'ha omplert amb centenars de familiars, amics i alguns supervivents, que han retut homenatge als seus éssers estimats assassinats per Hamàs. Després de reproduir la darrera cançó que va sonar durant el festival, 'Clear Test Signal', s'ha fet un minut de silenci en rècord de les víctimes, que s'ha vist interrompuda per un crit de dolor d'una de les assistents, mentre s'escoltaven també els bombardejos de l'aviació israeliana sobre Gaza, a tot just pocs quilòmetres, que retrunyien sense descans.
Uns minuts abans de l'inici la cerimònia, que ha començat a les 6:30 hora local, la mateixa en què va començar l'atac de Hamàs sobre el festival, les autoritats advertien als assistents que durant l'acte se sentirien nombroses explosions, en el que han descrit com un "bombardeig preventiu" per evitar possibles atacs de Gaza en el moment de l'homenatge a les víctimes.
El dolor dels qui van perdre algú estimat
Allunyat de la multitud de gairebé mil assistents, hi ha un petit homenatge amb bancs presidit per la foto de tres joves, on s'asseu l'Omer, abatut. Les tres víctimes de la imatge són el seu germà, la xicota d'aquest i una altra amiga. L'Omer havia d'anar al Nova, però el 6 d'octubre a la nit va decidir tirar-se enrere. "Provo de tornar a la meva vida, però no puc. És per la situació al país", diu, sobre un Israel encara immers en la guerra a Gaza, al que s'hi suma l'ofensiva terrestre i els bombardejos diaris al Líban i l'amenaça de nous atacs des de l'Iran. Quan pensa en l'actualitat nacional, es limita a dir que no està content, però decideix no parlar més.
La Liya, que va perdre a la seva amiga Ron al festival, al contrari, diu haver triat veure la situació amb optimisme: "Hem de creure que els ostatges tornaran de Gaza", assegura. Només en el festival, Hamàs va segrestar uns 40 dels 251 ostatges que van acabar a Gaza el 7 d'octubre. La qüestió dels ostatges és la gran ferida oberta d'Israel, perquè després d'un any de guerra, 97 persones encara segueixen a Gaza, dels quals l'Exèrcit estima que almenys una trentena estan morts. Entre els sobresalts pels bombardejos contra la Franja i els plors d'alguns assistents, la Mishel, una de les supervivents, diu que el país vol girar full, però ho veu impossible: "Com podem seguir endavant si continua havent-hi casi cent ostatges?".
Exigeixen al govern un alto el foc perquè tornin els ostatges
Ha passat un any dels segrestos, i les famílies cada vegada pressionen i exigeixen al primer ministre, Benjamin Netanyahu, un acord d'alto el foc que garanteixi el seu retorn. A la cerimònia d'homenatge a les víctimes hi ha acudit Isaac Herzog, president d'Israel, que ha dedicat als ostatges part del seu discurs i ha assegurat que el país fa tot el possible "per tots els mitjans" per a portar-los de tornada. Part d'aquests mitjans per a "portar la pau", diu que és "la batalla d'Israel contra els seus enemics", que ha descrit com "la batalla del món lliure".
Les últimes 24 hores, les autoritats de Gaza han reportat 39 morts i 137 ferits a l'enclavament, on la guerra prossegueix després d'un any de combats, amb 728 baixes a les tropes israelianes, incloent-hi els atacs del 7 d'octubre passat. Els morts a la Franja de Gaza ja superen els 41.900 en el primer aniversari de la guerra a l'enclavament palestí.