Ja fa gairebé quinze dies que va esclatar la guerra a Ucraïna i, de moment, sembla que la pau és lluny. Més d’un milió i mig de persones ja han abandonat el país i cada dia moren desenes de civils. Mentrestant, Rússia i Ucraïna mantenen converses, així com la comunitat internacional, però les postures estan molt allunyades i tot apunta que no és factible un acord a curt termini que permeti, almenys, una aturada temporal de la guerra. Quines són exactament les peticions de Rússia perquè hi hagi un alto el foc?
Bàsicament, Vladimir Putin, posa quatre condicions sobre la taula: el cessament de l’acció militar, la “neutralitat” ucraïnesa (que per Rússia vol dir que aquest país no entri a l’OTAN i que això consti en la seva constitució), el reconeixement de la zona de Crimea com a russa i el reconeixement de la independència de Donbass. A més, Putin també reclamaria nomenar Yuriy Boyko, el candidat prorús de les darreres eleccions ucraïneses de 2019, primer ministre, mentre Zelenski quedaria com a president simbòlic.
De fet, el president rus ja havia posat com a condició preliminar per a la resolució del conflicte que Kíiv accepti totes les exigències de Moscou, especialment la “desmilitarització d'Ucraïna i un estatut neutral per al país”. Ara mateix, les dues parts es troben en posicions de màxims i la majoria d’experts en diplomàcia veuen lluny la sortida. Segons Kíiv, les darreres converses entre els dos països han acabat amb "petits avenços" sobre els corredors humanitaris per evacuar la població civil, mentre Moscou assegura que és "massa aviat per parlar d'alguna cosa positiva”. Putin cada dia eleva la pressió sobre Ucraïna i adverteix les negociacions aniran per llarg.
Paral·lelament a aquestes converses, els Estats Units, Israel, Alemanya, França o la Xina també mantenen negociacions amb els dos blocs i miren d'aconseguir la pau en aquest conflicte.
EFE
Els corredors humanitaris
Anteriorment, els dos països havien arribat a acords per establir corredors humanitaris per evacuar ciutadans i facilitar aliments i medicaments, que van fracassar. Els corredors no es van acabar implementant perquè Rússia va incomplir l’alto el foc temporal, tot i que les dues parts s'acusen entre elles. Finalment, després de tres intents fallits, aquest dimarts es va posar en marxa el primer corredor humanitari per evacuar civils d'Ucraïna després de la invasió russa. Aquest s'ha obert a la ciutat de Sumi, al nord-est del país.
EFE
L'ONU ja xifra en dos milions de refugiades que fugen de la invasió russa d'Ucraïna, segons ha informat aquest dimarts l'Alt Comissionat per als Refugiats de les Nacions Unides, Filippo Grandi. La majoria de les que marxen d'Ucraïna, 1,2 milions de persones, van a Polònia. Més de 190.000 han anat a Hongria, uns 128.000 a Eslovàquia i més de 82.000 a Moldàvia, entre d'altres països.