La tensió entre Rússia i Ucraïna no para d’augmentar. Els darrers moviments de les tropes de Putin a la frontera han encès les alarmes d’arreu del món i alguns experts temen que pugui ser el principi d’un nou conflicte a gran escala. Què està passant?
El perquè de tot plegat
La mala maror entre Rússia i Ucraïna ve de lluny. D’ençà la dissolució de la Unió Soviètica l’any 1991, els russos no ha parat de pressionar al territori, ja que el consideren clau en la seva àrea d’influència. Ucraïna és una frontissa entre Europa i Rússia i la seva posició geoestratègica ha fet que jugués un paper fonamental —i en la majoria de casos, crític— en les relacions i intercanvis entre els dos blocs.
Així com Rússia es va apoderar de Crimea el 2014 argumentant que tenia un reclam històric sobre la península, ara passa el mateix. Putin ha reclamat públicament que vol que el país torni a tenir influència soviètica i parla de retornar a la “Rússia històrica”. És per això que els russos no volen que el país continuï flirtejant amb els europeus i han advertit a l’OTAN que “deixi d’expandir-se cap a l’est”. L’Aliança Atlàntica, però, se’n renta les mans i argumenta que “cada país és sobirà”.
La reclamació de Rússia en aquesta crisi és, doncs, que l'OTAN garanteixi que Ucraïna mai es convertirà en un país membre i acusa els occidentals d'"injectar" armes al país i avivar les tensions. El conflicte està servit.
Què ha passat ara?
La tensió ha augmentat en les darreres setmanes perquè s’han detectat moviments sospitosos per part dels russos que han encès les alarmes per una possible invasió. Rússia ho nega tot, però hi ha massa evidències que fan pensar-ho. Ara mateix hi ha més de 100.000 soldats russos a la frontera amb Ucraïna i els equips d’intel·ligència dels Estats Units asseguren haver detectat a través d’imatges obtingudes per satèl·lit moviments militars que involucrarien més de 175.000 soldats.
Les tropes russes a la frontera a vista de satèl·lit / EFE
A més, el president de Bielorússia, Alexandr Lukaixenko, ha admès que tropes russes han començat a arribar al seu país, que també és fronterer amb Ucraïna, per fer una sèrie d'exercicis militars conjunts durant el mes de febrer. Rússia també ha evacuat els treballadors de les ambaixades de Kíev i alguns ministres d’exteriors europeus, com la del Regne Unit, han dit públicament que tenen informacions sobre el fet que Rússia vol imposar un líder prorus al país.
Què ha fet l’OTAN?
Davant això, el president dels Estats Units, Joe Biden, ja han dit que no volen una “guerra en tota regla”, però ha advertit que qualsevol intervenció de Rússia a Ucraïna serà considerada una invasió i que, per tant, rebran una “resposta severa”. De moment, descarten enviar-hi tropes, però podrien imposar sancions econòmiques i tecnològiques i enviar-hi ajuda en forma d'armes. A més, assenyala que Rússia té altres armes com atacs cibernètics i tàctiques paramilitars, que també serien considerats una amenaça.
Un soldat de l'OTAN / EFE
Mentrestant, l’OTAN també treu pit i aquesta setmana ha fet una exhibició de força practicant un exercici naval de gran escala al Mediterrani, tot i que diuen que “no té res a veure amb el conflicte rus”. Les eines principals d'Occident semblen ser, doncs, les sancions i l'ajuda militar en forma d'assessors i armes i el president Biden ja ha amenaçat el líder rus amb mesures com desconnectar el sistema bancari de Rússia del sistema internacional de pagaments Swift.
Putin ha parlat diverses vegades amb Biden i les converses continuen. Aquesta setmana hi ha prevista una nova reunió, però els funcionaris russos han advertit que el rebuig occidental a les demandes clau està conduint a un "carreró sense sortida". La pregunta ara és fins on estan disposats a arribar.
Quines poden ser les conseqüències del conflicte?
Biden ha dit que està compromès a "treballar a l'uníson" amb els seus aliats, però hi ha divisions entre els Estats Units i Europa. Sigui com sigui, Rússia ja està aconseguint una cosa: desequilibrar i desunir l’altre bloc i posar-lo contra les cordes. I tot això s’explica perquè Europa té una gran dependència de Rússia pel petroli i el gas, ja que gairebé la meitat ve d’allà.
En cas que esclatés el conflicte, Putin ja ha advertit que tallaria l’aixeta i que, a més, no deixaria entrar cap producte exterior al país. Davant això, no hi ha una resposta conjunta de la Unió Europea: alguns països creuen que cal imposar grans sancions econòmiques i tecnològiques a Rússia com a càstig, però altres prefereixen no actuar perquè els costos serien massa alts o inassumibles. A més, l’OTAN ja està buscant maneres de suavitzar aquesta possible manca de subministrament energètic i fins i tot estudia ajuts econòmics.