En els darrers dies hem sentit molt a parlar del Sàhara Occidental. El gir de timó en el posicionament del govern espanyol ha generat una allau de crítiques i opinions que ha ocupat l’agenda mediàtica de la setmana. Però per entendre el conflicte cal fer una mirada històrica. Què està passant ara mateix al Sàhara Occidental i què canvia la nova posició d’Espanya? T’expliquem algunes de les claus.

El Sàhara Occidental és un territori que es troba nord-oest d'Àfrica i que limita amb l’Atlàntic, el Marroc, Algèria i Mauritània. Ara mateix hi viuen menys de 600.000 habitants beduins que tenen una llengua i cultura diferents de l'àrab, i es calcula que més 150.000 persones han fugit en les darreres dècades cap a països propers. Fins a l’any 1976 la regió va ser un protectorat espanyol, però les autoritats colonials van abandonar el territori per la invasió marroquina, anomenada la Marxa Verda del Marroc.  

En concret, el 1970, quan encara era espanyol, l’ONU va aprovar la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. En un principi, el règim franquista s’hi va negar, però quatre anys més tard, després de la gran pressió que va rebre del Front Polisario, el moviment que lluitava per la independència, va cedir i va convocar una votació per l’any següent, 1975. Tanmateix, en aquell període de preparació, Espanya va rebre diversos atacs diplomàtics per part del Marroc, que s’oposava a la consulta, i es van generar nombroses guerrilles al territori. En aquest context, el règim franquista va decidir descolonitzar el territori. 

Aleshores va començar una guerra entre el Marroc i el Front Polisario, qui l’ONU considera el representant legítim del poble sahrauí i que va de bracet d’Algèria. Els dos fronts es disputen el Sàhara Occidental perquè té grans mines de fosfat, reserves de gas, petroli i urani i sortida al mar. La guerra va durar fins al 1991, quan es va pactar un alto el foc i un referèndum d’autodeterminació, que mai s’ha fet efectiu. Ara mateix, el territori està dividit literalment en dos: la costa és del Marroc, mentre que la part interior és del Front Polisario. Els separa aquest  un gran mur. 

Des de 2007 el Marroc vol convertir el Sàhara en una autonomia, una proposta aprovada per Alemanya, França i els Estats Units. Espanya, fins ara, havia defensat l’autodeterminació del poble sahrauí, però ara ha canviat la postura. Una decisió que no ha agradat als algerians.

Què diu ara Espanya?

Ara, inesperadament, Pedro Sánchez ha enterrat la independència. El president del govern espanyol ha cedit davant del Marroc i ha defensat que el pla d'autonomia per al Sàhara Occidental presentat per les autoritats marroquines l'any 2007 és "la base més seriosa, creïble i realista" per assolir una solució al conflicte”. Així consta en una carta enviada al rei Mohamed VI que el Gabinet Reial marroquí ha difós, on Sánchez fa un gir radical sense precedents en la posició neutral mantinguda fins ara pels diferents governs espanyols en aquesta disputa territorial.

Es tracta del primer cop que l'estat espanyol dona suport a la proposta d'autonomia per al Sàhara Occidental, cosa que ha provocat una profunda indignació en el Front Polisario. "Sánchez sucumbeix a la pressió, el xantatge i la manipulació del Marroc", ha ha assegurat el delegat del Polisario a Espanya, Abdulah Arabi. Arabi ha titllat l'aval espanyol a l'autonomia del Sàhara de "peatge" que l'Estat ha hagut de pagar per reprendre les relacions polítiques i diplomàtiques amb el país de Mohamed VI. Ha afirmat que el govern espanyol fa anys que intenta "agradar constantment al Marroc", tot jugant amb una "ambigüitat" que no li correspon com a "potència administradora" d'un territori pendent de descolonització.