L'exèrcit israelià ha executat el líder del grup politicomilitar islamista palestí Hamàs, Yahya Sinwar, el cervell rere els atemptats del 7 d'octubre del 2023 contra l'estat hebreu. Les FDI, que han confirmat la mort de Sinwar amb un breu comunicat, "Eliminat", ha publicat ara un vídeo enregistrat amb dron dels últims moments de vida del líder de Hamàs. El vídeo mostra un individu amb la cara tapada —Sinwar, segons Israel— assegut sol en un sofà enmig d'un edifici pràcticament en runes. Ferit i sense forces, es gira per mirar el dron, aixeca amb prou forces un pal i el llença contra el dron, sense encertar.
Israel ha aconseguit aquest dijous el seu triomf militar més gran en més d'un any de guerra a la Franja de Gaza, amb la mort del màxim líder de Hamàs i cervell dels atacs del 7 d'octubre, Yahya Sinwar, en una operació militar aquest dimecres en l'àrea de Rafah, al sud de l'enclavament palestí. La seva mort marca un abans i un després en el curs del conflicte regional: no sols s'ha aconseguit l'eliminació de l'"home més buscat" d'Israel, sinó que el grup islamista palestí ha quedat escapçat, ja que Sinwar era un dels escassos supervivents de la jerarquia de Hamàs, després dels assassinats del cap del buró polític, Ismail Haniyeh, i del cap militar, Mohamed Deif, aquest estiu.
"Hamàs ja no governarà Gaza. És el començament de l'endemà de Hamàs", va afirmar triomfal el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, poques hores després que l'Exèrcit informés que havien "matat tres terroristes de Hamàs" i que hi havia clars indicis que un d'ells podria ser Sinwar. Netanyahu va advertir, no obstant això, que la guerra a la Franja, que acumula més de 42.400 morts palestins, encara no ha acabat "amb molts desafiaments per davant"; al mateix temps que va enviar un missatge a la regió, en concret al Líban, on les tropes israelianes continuen una ofensiva terrestre des de l'1 d'octubre.
Nascut en 1962 en el camp de refugiats de Khan Yunis, sud de la Franja de Gaza, Sinwar va ser triat líder de Hamàs en l'enclavament el 2017 després de llaurar-se una reputació d'enemic acèrrim d'Israel i implacable amb els informadors. Des del passat 6 de novembre era el màxim líder del grup, al qual es va unir amb 19 anys. El 1989 va ser sentenciat a quatre cadenes perpètues a Israel per planejar el segrest i assassinat de dos soldats israelians i quatre palestins "col·laboracionistes", però va ser alliberat en 2011 com a part del bescanvi de 1.047 presos palestins per la devolució del soldat israelià Gilad Shalit.
"Yahya Sinwar va ser eliminat després d'amagar-se durant un any darrere de la població civil de Gaza, tant en la superfície com sota terra, en els túnels de Hamàs", indica un comunicat castrense israelià, que apunta que, malgrat la demora de més d'un any en trobar l'home més buscat, la intensa activitat militar a la zona "va restringir el seu moviment operatiu" i va encerclar l'objectiu. Les autoritats israelianes han assenyalat que l'anàlisi d'ADN, d'empremta dactilar i de dentadura —dades perfectament registrades a Israel, ja que va passar 23 anys a les seves presons—, han confirmat en tots els casos "la identificació definitiva" de Sinwar.