Els 27 estats membres de la Unió Europea han arribat dividits a la cimera del Consell Europeu que se celebra aquest dijous a Brussel·les. La trobada dels líders de la UE, tal com recorda l'ACN, ve marcada per la proposta de la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, de crear centres de deportació de migrants fora de les fronteres comunitàries, a l'estil del model impulsat per la italiana Giorgia Meloni a Albània. Espanya, Irlanda i Bèlgica han rebutjat ja la mesura. Al seu torn, el canceller alemany, Olaf Scholz, s'ha mostrat escèptic respecte de la proposta i ha dit que no és una solució "per un país gran com Alemanya". En canvi, països com Lituània, Letònia, Bulgària, i també Dinamarca, s'han mostrat a favor de promoure "mesures innovadores".
La migració, tema principal
La cimera dels líders de la UE arriba en un moment en què la migració acapara tots els focus, després que aquesta setmana la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, dirigís una carta als estats en què plantejava l'obertura de centres de deportació en països fora de la UE i posava l'acord entre Itàlia i Albània com a exemple. Aprofitant l'ocasió, precisament la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, juntament amb Dinamarca i Països Baixos, van convocar una trobada al marge de la reunió per discutir "solucions pragmàtiques".
En la reunió hi estaven convidats els estats que van subscriure una carta on es demanava a l'executiu europeu un "canvi de paradigma" en les normes actuals sobre les deportacions, una llista formada per 14 estats membres —i tres estats més de l'espai Schengen— on apareixien Alemanya, França o Àustria, entre d'altres. Finalment, abans de l'inici la cimera oficial, s'han reunit amb la presidenta de la CE i la primera ministra italiana els líders d'Àustria, Xipre, Malta, República Txeca, Dinamarca, Itàlia, Països Baixos, Hongria i Grècia.
Espanya, que no va subscriure la missiva, considera que el debat per resoldre la qüestió migratòria no s'hauria de reduir tan sols centres de deportació i aposta per un enfocament més global. Segons apunten fonts diplomàtiques espanyoles, els centres són un element de la carta de Von der Leyen, però no el principal ni l'únic. En aquest sentit, des de l'Estat defensen que cal reforçar l'enfocament "preventiu".
Els centres de migrants, no són una solució per a Alemanya
El canceller alemany, Olaf Scholz, ha dit aquest dijous que els centres de migrants fora de la UE com el que Itàlia ha pactat amb Albània "no són la veritable solució per a un país tan gran com Alemanya". "És clar que quan es miren les xifres, conceptes que representen unes petites gotes, no són la veritable solució per a un país tan gran com Alemanya", ha assegurat Scholz, en declaracions a la premsa, en arribar a la cimera de Brussel·les, i recollides per Efe.
El canceller alemany ha assenyalat que "l'any passat van arribar a Alemanya més de 300.000 immigrants irregulars" i aconseguir que no hi arribin "unes 2.000 persones, és molt poc". Scholz ha destacat que el seu país, que ha establert controls a les fronteres interiors, "ha tingut en els últims mesos una reducció de gairebé el 50% de peticions d'asil, respecte a l'any anterior", i ha demanat als socis europeus que apliquin el pacte de migració i asil que van adoptar el mes de maig passat.
També ha constatat que cal augmentar les devolucions d'immigrants a tercers països, i en aquest sentit, ha assenyalat que Alemanya ja ha organitzat viatges a l'Afganistan, on enviaran més migrants en el futur. El canceller alemany també ha defensat la necessitat de permetre l'arribada d'immigrant il·legals, tal com diu l'ACN, per contribuir al creixement econòmic, així com garantir "la protecció dels que la necessiten".
El debat migratori ha irromput amb força a la cimera amb la proposta de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, de reflexionar sobre "fórmules innovadores", com els centres per a la identificació i retenció de migrants il·legals a tercers països.