Vint-i-sis dies al soterrani de la mort. Més de tres-centes persones van conviure al soterrani d'un edifici custodiat per l'exèrcit rus. Deu d'ells no van aconseguir sobreviure. L'Oficina del Fiscal General d'Ucraïna ha acusat oficialment nou militars russos de "violar les lleis i costums de la guerra, el que implica assassinat premeditat". Els fets van tenir lloc a la regió de Txerníhiv, en un poble anomenat Yahidne.

El periodista Mark Krutov de Radio Free Europe/Radio Liberty hauria trobat una supervivent perquè ella hauria escrit a la porta del soterrani el seu compte d'Instagram. "Vaig escriure el meu compte d'Instagram a la porta, en algun moment de la segona setmana de captiveri. Allà vaig conèixer una noia. Vaig decidir escriure-ho perquè després em pogués trobar si ella es quedava i jo marxava. Valeria Vidkovskaya, originària del mateix poble, li explicava al periodista que més de 10 persones de les quals estaven al soterrani van morir. 

Tres-centes persones tancades en un soterrani

Més de 300 persones haurien intentat sobreviure en aquest soterrani, des del 4 al 31 de març. Però encara que el compte enrere s'havia acabat, molts van quedar-se allà perquè les seves cases havien quedat destruïdes. Al costat de les imatges del calendari, hi ha també les persones que van morir de gana o per malalties. A l'altre costat, hi ha les que van morir per bombardejos de l'exèrcit rus. 

Però, qui eren els que van controlar el captiveri d'aquestes 300 persones en un soterrani? La fiscal general d'Ucraïna, Irina Venediktova, va escriure al seu compte de Facebook, que l'oficina havia identificat a nou militars russos que havien instal·lat un soterrani de la mort al poble. Tots ells, segons ella, haurien servit a la brigada 55 de la República popular de Tuva. El mateix periodista hauria buscat a les xarxes socials a alguns membres d'aquesta brigada i hauria trobat que han penjat fotografies recents, on farien vida normal. S'hi hauria intentat posar en contacte sense èxit. 

El soterrani era el de l'escola. Tal com es pot llegir a l'article, hi havia unes quatre o cinc habitacions d'entre 15 i 20 metres quadrats. No hi havia ventilació, i en algunes habitacions hi feia calor perquè la temperatura arribava als 33 graus en alguns moments. L'aigua i el menjar eren escassos.

Prop de l'escola hi havia un fogoner, si una persona moria, podien portar-la allà, però el trasllat no era immediat. Quan s'aturaven els bombardejos, els donaven permís per enterrar el cos. La informació també arribava molt filtrada. I Valeria Vidkovskaya explica que els haurien dit que Odessa s'havia rendit sense ni lluitar. Segons recull l'article, el dia 30 van marxar, però ningú va tornar a casa perquè les finestres estaven trencades, i les cases destrossades. 

La majoria dels residents van quedar-se a la ciutat, però ella i la seva família van marxar a Alemanya. Casa seva havia quedat inservible. 

 

Imatge principal: fotografia d'una escola de Donetsk / Efe