Milers de persones han pres els carrers de Birmània en protesta contra l'alçament militar de l'1 de febrer i la violència policial, que ja ha deixat tres morts. Malgrat la violència i les 569 detencions, els birmans no desisteixen la resistència pacífica. L'allau de protestes convocades per aquest dilluns promet ser la més multitudinària fins ara.
A la ciutat de Mandalay, on dissabte van morir dos manifestants abatuts per la policia, milers de manifestants van continuar resistint pacíficament la junta militar que ha pres el control. La primera víctima va ser una noia de 20 anys, disparada al darrere del cap pels policies. El dissabte passat, dos manifestants més van ser abatuts a trets mentre assistien a la vaga de drassanes, els quals la policia volia forçar a treballar.
La resistència pren un nou to
Des del cop militar, els birmans han mantingut vagues generals en forma de protesta. Des d'un principi, les forces de seguretat han reprimit els manifestants amb violència, però al principi utilitzaven armes no letals i canons d'aigua. D'ençà de les últimes jornades de vaga general, sembla que els militars comencen a perdre la paciència, fent ús d'armes amb munició real per tal de dissuadir les protestes i les vagues.
Avui dilluns, les protestes han pres un nou to després de les morts per violència policial. La convocatòria de manifestacions arreu del país i que es preveu que sigui la més multitudinària fins ara ha estat anomenada "la revolució dels cinc dosos", per la data 22/2/2021.
Els birmans recorden la primera víctima a mans de la policia / Efe
Per la seva part, el govern militar ha advertit a la població que "el camí de la confrontació" portarà a la pèrdua de vides. Segons els testimonis de la manifestació del dissabte, la policia ha començat a carregar contra la població amb munició real i bales de goma, bombes de gas lacrimogen, i amb projectils metàl·lics fabricats amb cargols i llançats amb tiradors.
Ingerència exterior
El Ministeri d'Exteriors birmà va criticar en un comunicat publicat la nit del diumenge en el seu compte de Facebook que "algunes afirmacions o comentaris fets per algunes ambaixades a Yangon i per països estrangers equivalen a una ingerència flagrant en els assumptes interns de Birmània".
En aquest sentit, va advertir que aquests comentaris "violen la convenció de Viena de relacions diplomàtiques, que estableix que els diplomàtics han de respectar les lleis dels estats amfitrions i no haurien d'interferir en els assumptes interns".
Entre altres mesures, la repressió militar sobre els birmans ha consistit en el desplegament de policies, tancs, toc de queda, talls d'internet, i detencions arbitràries. En especial, la junta militar ha detingut a gran part del partit guanyador de les passades eleccions, la Lliga per la Democràcia, de qui la Premi Nobel de la Pau Aung Sang Suu Kyi n'és líder de facto. A més, els militars continuen fent detencions activistes i persones amb influència com ara actors i altres celebritats, que es pronuncien en contra del règim.
Foto principal: Les forces de seguretat birmanes fan servir munició real contra la població / Efe