Diverses persones involucrades en la recollida i identificació dels cossos dels morts a l'atac de Hamàs el 7 d'octubre de l'any passat van dir que havien vist múltiples senyals d'agressió sexual, incloent-hi pelvis trencades, blaus, talls i trencaments, i que les víctimes anaven des de nens i adolescents fins a jubilats. La directora acadèmica de Rackman Center, de la Universitat Bar Ilan i exvicepresidenta del comitè de l'ONU per a l'eliminació de la discriminació contra les dones, Ruth Halperin-Kaddari, explica en conversa amb ElNacional.cat que s'ha format un grup d'experts i investigadors sobre violència sexual. "Vaig saber que això formava part de l'atac perquè tinc experiència en aquest tema. Estava clar per a mi que Hamàs va tenir moltes hores i tenien molt de temps en bases militars. Després hi havia rumors a internet sobre el tema". En aquest sentit, constata que va venir un equip de 10 persones de l'ONU per investigar aquest fet. "La missió va concloure que hi havia hagut segrestos i violacions a diferents punts. Al festival Nova, als kibbutzs i a la carretera", i insisteix que "hi havia un patró". "Els cossos estaven despullats o gairebé despullats del tot, alguns estaven colpejats, morts o en posicions que no hi havia dubtes sobre el fet que havien estat abusats sexualment abans de ser assassinats".
Subratlla que hi ha importants dificultats a l'hora d'investigar sobre aquests fets. "Estan sortint persones i estan explicant la seva experiència", argumentava. "Els primers que van arribar i fotografiar les escenes, les fotos dels ostatges, el que han dit els ostatges que han tornat de Gaza... tot això és material a tenir en compte". Detalla que hi ha hagut mutilacions de genitals, i que algunes no se saben si estaven vives o mortes quan se'ls van practicar aquestes mutilacions. "Això no hauria pogut passar si no hagués estat un pla premeditat, fer servir la violència sexual com a guerra", destaca.
Però dins la investigació, hi ha molts forats negres que costa il·luminar. "La dificultat d'això és que no hi ha supervivents que hagin pogut testificar sobre aquest tema, perquè la majoria estan mortes. Fos després de ser atacades o durant l'assalt. Saben que hi ha molt poques supervivents que estiguin en condicions de parlar. Un impacte així és molt fort i la majoria decideixen no parlar", relata. "El dia 7 d'octubre, quan tots els cossos estaven a la morgue, la prioritat era identificar els cossos i donar un funeral a la persona morta, tan ràpid com fos possible", explica. "No hi havia protocol, ni tampoc necessitat de tenir evidències", posa èmfasi. Per tant, molts cossos van ser cremats, en conseqüència, aquest cas és molt més complicat perquè no hi ha possibilitat d'investigar això. "Això és una de les dificultats que tenim per ajuntar totes les proves i per aquest motiu, les comissions són tan importants. I no només, també ho són els informes sobre tortura i sobre les evidències de l'atac de Hamàs, malgrat la falta d'evidències forenses". Ara bé, tot i els problemes, constata que hi ha proves importants.