Nir Oz està al sud-oest d'Israel, a 1,6 quilòmetres de la Franja de Gaza. El 7 d'octubre del 2023 va ser un dels kibbutzs més afectats per l'atac de Hamàs. Una comunitat de poc més de 400 habitants, fundada l'any 1955 per les brigades Nahal. Allà, a primera hora del matí, els residents es van despertar amb l'estrident soroll de les alarmes antiaèries i pocs segons després amb la caiguda de míssils. Alguns dels habitants van córrer cap als refugis, altres es van quedar a casa. Després de la massacre, però, a Nir Oz s'hi respira un aire diferent. Fa olor de mort, de vides robades i de vides en suspensió. Un silenci sepulcral abraça les cases, algunes cremades, d'altres amb nombrosos desperfectes. Actualment, malgrat que ja faci setmanes que se n'ha aprovat la reconstrucció, només hi viuen 7 persones.
"Més d'un 28% de la població va ser assassinada o segrestada", explica el portaveu de l'exèrcit israelià, Roni Kaplan, que acompanyava a un grup de periodistes –entre els quals, a ElNacional.cat– a una visita pel kibbutz. "Els terroristes van ingressar per 4 punts diferents, també civils de Gaza, alguns van saquejar, però d'altres van segrestar". Kaplan explica la història de Nili Margalit. "Va ser segrestada, i quan va ser alliberada –en l'únic intercanvi d'ostatges que hi ha hagut–, va explicar que se la van endur un pare i un fill i que la van vendre dins la Franja".
Sobre el terreny, Kaplan assegura que els habitants del kibbutz es van defensar. "Hi va haver un combat, hi va haver víctimes en tots dos bàndols. Els terroristes van aconseguir entrar, provocar una massacre i endur-se els cadàvers". El portaveu explica el que ja sabem i que s'ha publicat múltiples vegades. "Quan van sonar les alarmes, la gent es va tancar al refugi i una mica més tard, van començar a sentir veus en àrab. I el grup de WhatsApp comença a circular la informació que hi ha una invasió".
"Quan nosaltres vam entrar", destaca Kaplan, "vam veure molts cossos, vam encendre la televisió i vam veure que tothom a la Franja de Gaza ho estava celebrant. I no només, també una part de l'Orient Mitjà". "Aquest conflicte, no té una solució militar, té una solució que ve del costat de l'educació, de conèixer-nos més", constata. En aquest sentit, insisteix que Israel és un 6% del territori de l'Orient Mitjà. Així, subratlla que Israel i Aràbia Saudita estaven acostant posicions, i que Hamàs, liderat per l'Iran, va voler aprofitar per atacar Israel i tallar d'aquesta manera la normalització de les relacions amb altres països. Kaplan destaca tots els suposats esforços que ha fet Israel per advertir a la població de Gaza, des de fulletons informatius, fins a trucades, missatges de text i trucades pregravades. Tot plegat, assegura, per protegir a la població civil de Gaza. Ara bé, destaca que darrere de cada actuació que hi ha a Gaza, hi ha un objectiu militar al darrere. "Hi ha una investigació", remarca.
La vida en un kibbutz
La vida en un kibbutz és tranquil·la. "És una forma de vida socialista, amb un punt romàntic, però no des de l'idealisme, realment pensaven que l'única manera de viure aquí, era fer-ho en pau. I aquest tipus d'accions mostren el que vol el radicalisme islàmic i això no és la solució dels dos estats", assegura. Per altra banda, el portaveu constata que els medicaments que han enviat als segrestats, els van trobar tots en un hospital. I que, per tant, no els haurien rebut els segrestats. "Jo sóc un reservista dels 200.000 que hi ha de les Forces de Defensa d'Israel i estem aquí, pràcticament sense dormir, perquè això que ens ha passat, ho sentim com una cosa imperdonable. Aquesta gent són les nostres famílies, els nostres éssers estimats".
D'aquesta manera, Kaplan constata que van trobar 41 cadàvers al menjador del kibbutz i 17 més escampats pels camps i territoris del voltant. Així, encara hi ha unes 29 persones segrestades, i creuen que 20 estarien encara vives. "La primera persona del kibbutz va ser assassinada a les 7:07 del matí, i ho sabem perquè es va veure al Facebook. Van mostrar com l'assassinaven a la càmera".
Cada pas pel kibbutz encongeix el cos. Algunes famílies han demanat no ser mencionades per no sortir a la premsa. La majoria de les cases compten amb cartells on s'indica amb banderes i colors si els habitants de les cases estan morts, segrestats o alliberats. També hi ha fotografies amb els noms i les cares. N'hi ha tants que es fa difícil de mencionar-los tots. Especialment, perquè darrere de cada imatge i cada nom, hi ha una història.
Una barreja de silenci i horror
Entrem a les cases. Alguna ha estat recollida a posteriori, però encara es veuen restes del pas dels terroristes. Cases completament calcinades, llibres per terra, botelles d'alcohol trencades, portes de l'habitació de seguretat travessades per trets, parets i terres impregnats de sang i olor de mort. Una olor, una sensació complicada de descriure. Ens creuem amb alguns homes que porten armes penjades, alguns descarreguen menjar, altres simplement patrullen. Al menjador, que ha hagut de ser reconstruït, la taula està parada per a tothom. Els que hi són i els que no. El silenci acompanya durant tot el recorregut. El silenci i també l'horror de cada escena viscuda que es respira en un ambient més que enrarit i acompanyat d'alguna explosió llunyana. Caminar per una casa que no és la teva, però que està destrossada xoca amb la roba estesa o les joguines al mig del pas de la canalla.
Els habitants de Nir Oz van votar per reconstruir la seva comunitat, però les obres encara no han començat. La majoria dels residents no han tornat. Alguns no ho volen fer, d'altres tenen por. Malgrat tot, a través d'un comunicat s'ha dit que la reconstrucció i el retorn dels habitants serà "la victòria real i significativa".