L'activista i opositor rus, Aleksei Navalni, la mort del qual han anunciat aquest divendres funcionaris russos, ha estat un dels crítics interns més oberts del Kremlin durant més d'una dècada. Malgrat les nombroses retencions i esforços per obstaculitzar les seves activitats, Navalni, de 47 anys, ha estat sent fins a l'últim moment una de les figures de l'oposició més popular a Rússia i una espina clavada per al Kremlin.
El Kremlin, però, ha insistit fins a l'últim moment que Navalni, no representava una amenaça real, però el president rus, Vladímir Putin, no el deia pel nom, observa un article del The Moscow Times. "Aquell personatge", "aquest senyor", "una pobra excusa per a un polític", i "certa força política". Per ara, Putin no ha comentat la mort de Navalni obertament, però sí que ho ha fet el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, que va exposar que el president ja era coneixedor de la notícia.
Putin i la seva relació amb Navalni
De manera repetida, el líder rus ha dit que no té por dels opositors. Durant la roda de premsa anual del 2017, una roda de premsa que té per costum durar hores, Putin va ser preguntat per Navalni i el fet que no es pogués presentar a les eleccions per una condemna penal prèvia, recorda el The Moscow Times. "La gent entén que ser un activista de l'oposició a Rússia significa que et mataran o t'empresonaran. Té por el govern de la competència lleial?". Putin va respondre que "les autoritats no tenen por de res i mai no han tingut por de res".
Ja el 2018, parlant de les eleccions presidencials i del fet que Navalni no s'hi podria presentar, Putin va dir d'ell que era la persona que a Occident li agradaria "promoure en l'esfera política russa i veure el lideratge del país". "El personatge que has mencionat (Navalni) no és l'únic a qui no se li ha permès (participar en les eleccions presidencials), per alguna raó els altres no son anomenats (als Estats Units)", deixava anar el líder rus.
En aquest sentit, la intenció de deixar clar que Navalni era un líder imposat per altres països, especialment pels Estats Units i Occident en general, era permanent.
Enverinament amb un agent nerviós
L'any 2020, Navalni va ser evacuat a Alemanya per a rebre tractament després d'un enverinament que es va atribuir al Kremlin. Els científics occidentals van identificar el verí com l'agent nerviós prohibit de disseny soviètic Novitxok. La investigació dels periodistes va portar fins als serveis de seguretat de Rússia. El Kremlin, és clar, ho ha negat sempre. Durant la roda de premsa de cada any, Putin va dir que si algú l'hagués volgut enverinar, "el més probable és que s'hagués dut a terme". El líder rus es va referir a ell com "el pacient d'una clínica de Berlín", destaca el mateix diari.
Quan va tornar a Rússia el 2021, Navalni va ser arrestat per violar els termes d'una sentència del 2017, mentre es recuperava a l'estranger. La seva detenció va provocar protestes arreu del país demanant el seu alliberament. Aquell any, les organitzacions de Navalni van ser prohibides per ser catalogades d'"extremistes". Putin va dir en una entrevista a l'NBC que no tenir por de Navalni. "No tenim aquest costum d'assassinar a ningú", va dir Putin, preguntat per si va ordenar la mort de Navalni.
Responent a la pregunta de si Putin podria garantir personalment que Navalni sortiria viu de presó, el president va dir que Navalni era simplement “un dels ciutadans de la Federació Russa que ha estat declarat culpable per un tribunal de justícia i està a la presó”. “No el tractaran pitjor que ningú. Ningú no hauria de rebre cap mena de tracte especial. Seria un error”, va dir Putin. “Tots haurien d'estar en igualtat de condicions. D'això se'n diu el tracte de "nació més afavorida". "No pitjor que ningú. I la persona que vostè ha esmentat, això també s'hi aplica”, va afegir i subratlla el The Moscow Times.