L'11 de març, el Ministeri de Defensa de Rússia va anunciar que els soldats de l'autodeclarada República Popular de Donetsk havia alliberat la ciutat de Volnovakha, a uns 51 quilòmetres al sud-oest de Donetsk. L'any 2020, amb les últimes dades poblacionals que es tenen disponibles, hi vivien unes 21.678 persones. La ciutat, suposadament "alliberada" pels russos, ja no existeix. Després de més de dues setmanes de bombardejos, ha quedat arrasada.
Un resident de la ciutat al costat del que queda de casa seva / Europa Press
Fins ara, la ciutat era un punt estratègic i vital de l'autopista que unia Donetsk i Mariúpol, ressalta el portal Meduza, i la lluita per al control de la ciutat va començar el mateix 24 de febrer. Molt pocs residents de la ciutat van aconseguir escapar de la ciutat per la immediatesa i el desconcert amb què va començar tot plegat. De fet, no se sap del cert quanta gent ha pogut marxar. Tampoc se sap amb exactitud el nombre de víctimes mortals que han comportat els combats, els bombardejos i els trets disparats a peu de carrer.
L'hospital de Volnovakha, constata el mateix portal, va quedar totalment destrossat a conseqüència dels bombardejos i artilleria. De fet, la majoria d'edificis civils de la ciutat estan derruïts. Tal com mostren diferents imatges que circulen per la xarxa, són unitats de milícies prorusses les que patrullen pels carrers de la ciutat, mentre que hi ha focs que cremen per canonades de gas trencades. El panorama és francament desolador.
Una ciutat inhabitable
El dia 3 de març, després de dies de bombardeig, i en plenes converses entre Kíiv i Moscou, es va aconseguir obrir un corredor humanitari perquè alguns residents que s'havien quedat atrapats, poguessin sortir.
Tal com constata Meduza, els funcionaris ucraïnesos van plantejar l'evacuació d'unes 15.000 persones de la ciutat. Però les tropes prorusses haurien començat a bombardejar les línies d'evacuació. Un fet que va comportar un anar i venir d'acusacions entre Ucraïna i Rússia. Alguns van aconseguir fugir. Els que s'han quedat, però, es veuen obligats a passar la major part del dia tancats en refugis o soterranis i sense electricitat ni calefacció.
La ciutat va convertir-se en inhabitable i els ciutadans ni tan sols podien enterrar els seus amics o familiars als cementiris per no córrer més riscs dels necessaris. El mateix portal constata que els van haver d'enterrar just a l'entrada de les cases. De la ciutat que abans havia estat, ja no en queda res. O pràcticament res.
Imatge principal: una dona asseguda al soterrani de l'hospital local de Volnovakha / Europa Press