El paper decisiu que tindran les forces d'extrema dreta al futur Parlament Europeu després de les eleccions del pròxim 9-J comença a quedar palès a les enquestes i els plans dels dirigents europeus. La candidata del Partit Popular Europeu a presidir la Comissió Europea i actual presidenta d'aquesta institució, Ursula von der Leyen, ha deixat la porta oberta a cooperar amb els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), el grup que reuneix Vox, els Germans d'Itàlia de Giorgia Meloni o els polonesos de Llei i Justícia, a la legislatura següent.
🗳️ Quan són les eleccions europees 2024? Calendari i dates clau
"Dependrà de la composició del Parlament Europeu i de qui és a cada grup", ha sostingut Von der Leyen a una interpel·lació directa del candidat dels verds, Bas Eickhout, durant el primer debat de cara a les eleccions al Parlament Europeu entre vuit representants de partits polítics europeus.
ECR, no representat al debat, és un dels dos grups del Parlament Europeu que acull partits d'ultradreta; l'altre és Identitat i Democràcia, que reuneix Alternativa per Alemanya, l'Agrupació Nacional de Marine Le Pen o la Lliga italiana, amb qui Von der Leyen sí que ha rebutjat entrar en coalició després de les eleccions.
Von der Leyen, en el punt de mira del debat
En aquest primer debat de cara a les eleccions europees, Von der Leyen ha estat l'enemic a abatre per part de la resta de candidats. La candidata dels populars europeus és l'única amb opcions reals de presidir la Comissió Europea i, per tant, el focus de tot plegat. Von der Leyen ha estat qüestionada tant per l'esquerra com per la dreta, a més de les dues moderadores de l'esdeveniment organitzat pel mitjà d'informació europea Politico i la Universitat de Maastricht (Països Baixos).
Segons EFE, uns 900 espectadors, principalment estudiants de la Universitat de Maastricht, han seguit el debat, que també s'ha retransmès a través de les xarxes socials.
El pas endavant de Meloni
La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, va anunciar aquest diumenge la seva candidatura a les eleccions europees del juny amb el seu partit ultradretà i ho va plantejar com un plebiscit sobre la seva gestió després d'un any i mig al poder. "Estem davant d'una batalla decisiva que no permet errors. Tots hem d'estar preparats a fer la nostra part i jo, com sempre, pretenc fer la meva. He decidit concórrer encapçalant les llistes de Germans d'Itàlia a totes les circumscripcions", va proclamar en un acte electoral de la seva formació a la ciutat de Pescara (centre).