La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el primer ministre holandès, Mark Rutte, han acompanyat la primera ministra italiana, la ultradretana Giorgia Meloni, a aconseguir un acord migratori amb Tunísia, el principal punt d'arribada de migrants cap a Itàlia. Després d'una reunió amb el president tunisià, Kais Saied, la Unió Europea (UE) ha ofert avui a Tunísia un paquet d'ajudes econòmiques per a garantir l'estabilitat financera del país nord-africà i han arribat a un nou acord de cooperació en matèria migratòria contra el tràfic de persones. El president de Tunísia, Kais Saied, per la seva part, ha afirmat que "rebutja" que el seu país sigui "policia de les fronteres alienes".
Von der Leyen ha anunciat una dotació de 100 milions d'euros per a rescat al Mediterrani i retorn dels migrants. Segons ha declarat la presidenta de la Comissió Europea a Tunísia aquest diumenge, "tots tenim un ampli interès a trencar el cínic model de negoci de contraban i traficants, que deliberadament posen en risc les vides humanes per beneficis, i treballarem en una operació associativa antitràfic".
La migració, qüestió cabdal per Itàlia i Països Baixos
Rutte considera que la qüestió migratòria és un "els assumptes més importants" que cal afrontar i Meloni ha anunciat l'organització d'un fòrum internacional a Roma amb els països afectats davant el repunt en el Mediterrani Central, amb més de 51.000 persones que han arribat des de principi d'any a Europa per mar, principalment des de Tunísia i Líbia. "Com a part de la nostra feina conjunta sobre migració, la lluita contra la migració irregular cap a i des de Tunísia i la prevenció de la pèrdua de vides al mar, és una prioritat comuna, inclosa la lluita contra els contrabandistes i els traficants de persones, l'enfortiment de la gestió fronterera, el registre i la devolució d'acord amb el respecte dels drets humans", han indicat els dos dirigents europeus en un comunicat conjunt.
Pluja de milions de la UE
Von der Leyen, acompanyada dels primers ministres de Països Baixos i Itàlia, Mark Rutte i Giorgia Meloni, ha ofert a Tunísia un total de cinc pilars de finançament europeu en el sector de la digitalització, l'energia, la migració, l'intercanvi humà i el desenvolupament. El pilar de desenvolupament contempla un finançament més gran de la UE cap a Tunísia: de 900 milions d'euros, més 150 milions en suport pressupostari, però condicionat al préstec del Fons Monetari Internacional (FMI), que el president, Kais Said, no ha ratificat encara, ja que s'ha oposat al paquet de reformes que comporta. La responsable europea també ha anunciat una inversió de 150 milions en el projecte Medusa, un cable submarí de fibra òptica que uneix les dues ribes del Mediterrani, i finançament per renovar connexions energètiques i treballar amb Tunísia com un productor d'energia neta que pugui exportar a Europa.
Segons ha afirmat la presidenta de la Comissió Europea, "amb Tunísia compartim molt més que proximitat geogràfica, compartim història. Des de 2011, la UE ha estat fent costat a Tunísia en el seu viatge a la democràcia. És camí llarg i, a vegades, difícil, però les dificultats es poden superar". Von der Leyen també ha instat a estrènyer les relacions davant la "incertesa global".
Tunísia no vol ser "policia de les fronteres alienes"
El president de Tunísia, Kais Saied, ha afirmat aquest diumenge abans de la reunió amb les autoritats europees que "rebutja" que el seu país es converteixi en "policia de les fronteres alienes". També ha declarat que està a favor d'una "solució humanista en un marc col·lectiu que preservi la dignitat humana i on tots compleixin les lleis de l'Estat", en declaracions al portal Kapitalis, que ha recollit Europa Press. Saied també ha criticat els "pseudodefensors dels drets humans" que "segueixen molestant amb les seves lliçons morals" en proposar l'aperturisme segur de les rutes migratòries. "Quan es tracta de protegir els seus països, són ràpids en exigir el compliment de la llei; quan ens exigeixen a nosaltres, els de la riba sud, el to canvia i les peticions ja no són les mateixes", ha afirmat Saied.
En deriva autoritària
A més de la profunda crisi financera que viu Tunísia, les detencions d'opositors polítics al president tunisià, que va aconseguir plens poders el 2021, han encoratjat les crítiques d'organitzacions de drets humans per la deriva autoritària del país nord-africà. Les declaracions de Said al febrer, titllades de "racistes", contra la població subsahariana, a qui va acusar de formar part d'un complot per canviar la identitat "arabomusulmana", han contribuït també a les sortides per mar al Mediterrani, segons les ONG que alerten sobre que Tunísia s'ha convertit en un "país no segur" per a aquesta comunitat.