Després de les eleccions als Estats Units, veurem un president electe que jurarà defensar la Constitució amb la Bíblia a la mà. Des de la Primera Esmena de la Constitució, la qüestió religiosa ha estat peça clau en la vida dels ciutadans dels EUA. Avui, en un moment històric marcat per una pandèmia, i malgrat el progressiu procés de secularització, cal preguntar-se pel vot de l'elector religiós en un país on més del 70% de la població és de confessió cristiana. És encara la religió factor determinant en la política i la societat nord-americanes? Quin és el paper de la religió en les pròximes eleccions? Cap a quin partit polític s'orienta el votant religiós?
Igual que per al salmista de l'Antic Testament, Jahvè representa la roca i el baluard en qui el poble d'Israel es refugia (Ps 31), per a Donald Trump aquesta pedra sòlida és la confessió protestant. Segons les dades recollides des del 2000 per Pew Research Center, el partit Republicà sempre s'ha beneficiat d'un consistent suport de la comunitat evangèlica. Possiblement hi continuarà comptant un cop ha promés que, si guanya les eleccions, el cristianisme tindrà més poder.
Trump i el vot catòlic
Tanmateix, una de les preocupacions importants del magnat és l'atracció del vot catòlic. Segons Pew Research Center, a les últimes eleccions ha optat tres cops pels demòcrates i dos pels republicans. L'actitud de Trump en contra de l'avortament, les seves crides al respecte de la llibertat de culte durant la pandèmia i la designació de la catòlica Amy Coney Barrett per al Tribunal Suprem són les bases del president per guanyar vots catòlics.
Encara que en les passades eleccions el 52% de l'electorat catòlic votés Trump —mentre el 44% va votar a Hillary Clinton—, l'only America first, les polítiques migratòries, la visió de l'estat de benestar i la manera d'afrontar els acords mediambientals de la Casa Blanca han dut a la desafecció un ampli nombre de catòlics.
Entre els creients d'aquesta confessió encara ressona la visita del papa Francesc a la Casa Blanca el 2015: no només va reflexionar sobre el respecte a la llibertat religiosa, sinó també sobre la cura de la casa comuna (l'ecologia) i la pobresa. Per acabar-ho d'adobar, les paraules del pontífex han reverberat recentment, produint una nova melodia, després de publicar l'encíclica Fratelli Tutti, en què dibuixa una nova cultura de la "fraternitat" i de l'"amistat social" en la política i les relacions internacionals.
El votant jueu és una altra batalla per al Partit Republicà. Les dades de Pew mostren que des del 2000, el vot de la comunitat jueva sempre ha inclinat notòriament la balança cap al costat Demòcrata. No obstant això, les relacions de Trump amb l'Estat d'Israel i, en concret, la seva mediació en els recents Acords d'Abraham, podrien canviar aquesta tendència.
Joe Biden a la Royal Missionary Baptist Church de North Charleston (Stingrayschuller)
Biden, sense tripulació, en alta mar
Per a les pròximes eleccions, des de l'ala demòcrata, el catòlic Joe Biden ha emprès una navegació d'altura. El candidat podria arribar a ser el segon president de l'esmentada confessió. Tanmateix, encara que el vaixell religiós de Biden sigui el de l'església catòlica, la seva tripulació no rema en la mateixa direcció. Així ho demostra la inestable tendència del vot catòlic els últims anys.
Pot ser que una part de l'electorat catòlic simpatitzi amb idees de Biden sobre la justícia i el medi ambient, atès que coincideixen amb aspectes de la Doctrina Social de l'Església. Tanmateix, les constants crítiques dels sectors més conservadors de l'Església, que l'acusen de defensar polítiques a favor de l'avortament, i la seva ensopegada en una església de Carolina del Sud, on un sacerdot li va negar la comunió eucarística, debiliten la imatge del candidat entre els catòlics.
Biden no només compta amb el vot dels jueus, també té el suport de la comunitat musulmana. Les enquestes de Pew sobre els electors musulmans apunten que el 66% s'identifica amb les idees del Partit Demòcrata i un 13% es diu proper al Partit Republicà. De fet, el Consell de Relacions Islàmic- Nord-americà, ha reclamat a Trump en diferents ocasions que assereni la seva visió intolerant dels musulmans. A més, diferents líders de la comunitat musulmana als Estats Units han demanat als imams que animin els fidels de les mesquites a votar com a antídot contra la islamofòbia.
No sabem què passarà en les pròximes eleccions d'un país on, segons Pew, un 45% dels ciutadans són protestants; un 20%, catòlics; i un 6%, creients no cristians, entre els quals es troben jueus (1,9%) i musulmans (0,9%).
Els resultats electorals i les successives enquestes obriran línies d'investigació que es podran endinsar en la tendència, el comportament, els valors i les motivacions principals del votant religiós als EUA. Mentrestant, els candidats a la Casa Blanca, tot esperant el dia de les eleccions, poden anar proferint el lema nacional: In God We Trust, En Déu posem la nostra confiança.
Jesús Sánchez-Camacho és Professor of Religious Studies, Universitat Pontifícia Comillas. Publicat originalment a The Conversation.
Foto principal: Donald i Melania Trump al santuari Sant Joan Pau II de Washington, D.C.