Sis relators especials de Nacions Unides —als quals després s'han sumat uns altres dos amb un comunicat propi— han assenyalat aquest dijous a Israel per cometre crims contra la humanitat a Gaza, després de —apunten— 16 dies de setge d'aquest territori, accions militars, detencions i assassinats, i asseguren que hi ha un "risc de genocidi" sobre la població palestina en aquest enclavament. "No hi ha justificacions per a aquests crims, i estem horroritzats per la falta d'acció de la comunitat internacional enfront d'aquest bel·licisme", han afirmat els experts de l'ONU en un comunicat. Els experts de Nacions Unides afegeixen que la població gaziana, la qual la meitat dels 2 milions d'habitants són nens, ha sofert ja dècades d'ocupació, 16 anys de bloqueig, i ara afronta "un complet setge, unit a ordres d'evacuació impossibles de complir, la qual cosa viola la llei internacional". Signen el comunicat els relators de l'ONU sobre aigua i higiene (Pedro Arrojo), drets humans a Palestina (Francesca Albanese), violència contra les dones (Reem Alsalem), drets dels desplaçats (Paula Gaviria), alimentació (Michael Fakhri) i habitatge (Balakrishnan Rajagopal).
En un altre comunicat, dos relators més de Nacions Unides subratllen que les mesures antiterroristes desplegades per Israel després dels atacs del passat 7 d'octubre "no poden servir de base per trencar la llei internacional". "Els actes terroristes, no importa com siguin d'horribles, no justifiquen crims de guerra o contra la humanitat", apunten els relators de l'ONU per a la lluita antiterrorista (Fionnuala Ní Aoláin) i contra les execucions extrajudicials (Morris Tidball-Binz). En aquest sentit, argumenten que l'ordre d'evacuació a Gaza, que ha afectat 1,1 milions de persones, "tindrà devastadores conseqüències", i van condemnar la privació d'aquestes persones a l'aigua potable i electricitat.
També denuncien els crims de Hamàs
Els experts de Nacions Unides també reiteren que els "atroços" actes comesos pel braç armat de Hamàs el 7 d'octubre contra civils israelians, en els quals van morir unes 1.400 persones i altres 3.300 van resultar ferides, constitueixen també crims de guerra i contra la humanitat, per la qual cosa també són condemnables. "Fins i tot reconeixent les dècades de greuges al poble palestí i les violacions dels drets humans sofertes en l'ocupació, res justifica atacar civils d'aquesta manera", apunta el comunicat dels relators.
Més de 3.400 morts: 850 infants
Després de l'atac a l'hospital d'Al Ahli, un dels més devastadors sobre la Franja, Nacions Unides eleva els morts a Gaza des del 7 d'octubre a 3.478, dels quals 853 d'ells nens, i els ferits a 12.500. A ells cal sumar, per un costat, unes 1.300 persones mortes i 4.562 ferides a Israel (gairebé totes en els atacs terroristes de Hamàs del 7 d'octubre); així com 64 morts (18 d'ells nens) i 1.284 ferits a Cisjordània, a les mans de forces israelianes o en enfrontaments amb colons, per l'altre. Les ordres perquè els gazians del nord es traslladin al sud de la franja per part de l'Exèrcit d'Israel han causat més d'un milió de desplaçats, dels quals uns 513.000 s'allotgen en instal·lacions de la UNRWA.
14 treballadors de l'ONU morts a Gaza
Uns 14 treballadors de Nacions Unides han perdut la vida des del 7 d'octubre a causa de les hostilitats, així com vuit persones refugiades en les seves instal·lacions, segons destaca l'agència URNWA de l'ONU en un comunicat, denunciant 32 atacs als seus edificis per part de les forces de defensa israeliana. "Els refugis de l'UNRWA estan saturats, amb limitats subministraments de menjar, aigua potable i articles d'higiene. Les condicions límit, unides al trauma de la guerra, han començat a alimentar tensions entre els desplaçats", ha assegurat l'organització.
Biden vol aprovar ajuda "urgent" per a Israel
El president dels Estats Units, Joe Biden, aliats incondicionals d'Israel, ha anunciat aquest dijous que el divendres enviarà al Congrés una sol·licitud pressupostària "urgent" per a finançar "les necessitats de seguretat nacional" dels Estats Units i fer costat a Israel i Ucraïna. "És una inversió intel·ligent que pagarà dividends per a la seguretat estatunidenca durant generacions", ha afirmat Biden en un discurs des del Despatx Oval de la Casa Blanca, el qual va ser transmès en directe per les principals cadenes de televisió del país. El "lideratge estatunidenc", afirma el mandatari, "és el que manté unit el món" i "allunyar-se d'Ucraïna" o "donar-li l'esquena a Israel" és "posar tot això en risc" i "no val la pena". Segons filtra la premsa estatunidenca, Biden demanarà, entre altres quantitats, 60.000 milions de dòlars (uns 56.718 milions d'euros) per a la guerra a Ucraïna, 14.000 milions de dòlars per a Israel i 14.000 milions de dòlars per a la frontera dels Estats Units.