Al crit de "Black Lives Matter" (Les vides negres importen), milers de persones van fer aquest dissabte retrunyir la capital dels Estats Units amb la protesta més important per la justícia racial des de l'assassinat el 25 de maig de l'afroamericà George Floyd, que va ser asfixiat per un policia blanc. Unes dues mil persones es van concentrar al voltant del Congrés i unes altres mil ho van fer al memorial a Lincoln per, després confluir en la Casa Blanca.

Allà, un enorme mar de gent va entonar càntics durant hores per demanar canvis estructurals que acabin amb la violència contra els afroamericans, que als Estats Units tenen tres vegades més probabilitats de morir en mans de la policia que els blancs, segons dades del grup Mapping Police Violence.

Asseguts a la vorera davant la mansió presidencial, estava la família de l'afroamericà Lamar Hacelton, que hi havia decideixo portar les seves quatre filles a la protesta per mostrar-los el que creu que un dia omplirà els llibres d'història. "Un dia llegiran això com si fora historia, però és important que tinguin l'experiència de ser aquí (...) Vull que aprenguin que és important que aprenguin a defensar-se, per la seva raça i per una altra gent que té menys sort. Per això som aquí, perquè les nenes vegin com es fa la història," va explicar a Efe.

Menor presència policial

Els manifestants desfilaven amb els punys en alt en presència d'un desplegament policial molt menys nombrós que el dels últims dies. Les forces de seguretat han rebut nombroses crítiques perquè dilluns van dispersar amb gasos lacrimògens i van llançar pilotes de goma contra una protesta pacífica només perquè el president dels Estats Units, Donald Trump, pogués creuar el parc davant la Casa Blanca i fer-se una foto en una església.

Aquest dissabte, els agents estaven en petits grups amb una actitud relaxada i no portaven ni cascos ni armilles antibales. Divendres, el Pentàgon ja havia demanat als reservistes de la Guàrdia Nacional que no portessin armes ni municions i, a més, va ordenar el replegament dels 1.600 militars que havien estat mobilitzats. Així mateix, els agents han tallat el trànsit des de les 6.00 hora local i fins a la mitjanit en bona part del centre de Washington, els comerços del qual romanen tapiats amb plafons de fusta.

Arribar al milió

L'objectiu dels manifestants és treure al carrer un milió de persones, el nombre que es va assolir el gener de 2017 amb la "Marxa de les Dones". Tanmateix, a falta de xifres oficials, la majoria de mitjans nord-americans afirma que hi ha milers o desenes de milers d'assistents.

Aquesta setmana el cap de policia municipal de Washington, Peter Newsham, va estimar que anirien a la ciutat una mica menys d'un milió de persones; mentre que el secretari de l'Exèrcit, Ryan McCarthy, divendres va dir a la premsa que els seus càlculs són entre 100.000 i 200.000 manifestants.

Davant la calor i la humitat, diverses esglésies i teatres hi han oberts les seves portes als activistes que necessiten utilitzar el bany, descansar, menjar alguna cosa o carregar els seus telèfons. Entre els establiments que participen en aquesta iniciativa figuren el club "9:30", on s'organitzen concerts, i l'Església Presbiteriana de l'Avinguda de Nova York.

La indignació augmenta

La indignació també s'ha deixat sentir en altres ciutats com Nova York, que aquest dissabte va viure una nova jornada de manifestacions pacífiques contra el racisme amb almenys dues desenes de convocatòries per tota la ciutat després d'una de les nits més tranquil·les des de l'inici de les protestes.

A San Francisco, milers de manifestants van col·lapsar l'icònic Golden Gate a San Francisco, on alguns dels activistes van haver de marxar entre els cotxes. Aquesta protesta sobre el pont va deixar algunes imatges curioses, com la d'una dona negra d'edat avançada que subjectava un cartell amb el lema "Estem cansats d'aquesta merda" i dedicava una botifarra a cada automobilista que passava.

Les manifestacions, que ja assoleixen el seu dotzè dia, han arribat a 650 ciutats en els 50 estats del país.