Aproximadament 25 milions de xangainesos tornen a la normalitat després de més de dos mesos sotmesos a un estricte confinament per culpa del pitjor rebrot que ha patit la ciutat des de l'inici de la pandèmia. Crits, eufòria i focs artificials han acompanyat aquesta matinada el moment en què les restriccions més dures de la política de covid zero del govern xinès eren oficialment retirades. Després de la celebració la megalòpolis xinesa ha començat a recuperar la seva vida anterior, al que fins al moment és el moment més crític de la pandèmia, més de dos anys després del seu inici.
Torna el trànsit, les persones caminant pel carrer i les persianes de molts comerços es tornen a aixecar. Tot i això, no és una normalitat. La política de Pequín de covid zero ha estat extremadament dura fins al moment, i la mà de ferro afluixa la pressió sobre la ciutat, però no desapareix. Encara queden molts comerços tancats, i els que obrien estan limitats al 75% del seu aforament. Els restaurants encara no poden albergar comensals, per això molts ciutadans opten per demanar per endur i organitzar improvisats pícnics a zones verdes del centre. De moment, gimnasos, museus o cinemes tampoc no tenen autorització per obrir, segons informa Efe.
No tots els xangainesos tornen a la normalitat. El 90% ho fa, fet que vol dir que poden sortir al carrer amb restriccions sanitàries que hauran de seguir. La resta encara haurà d'esperar, especialment els prop de 200.000 que viuen a les poques àrees on encara es registren nous contagis. L'últim informe de contagis va afegir 15 nous casos, molt lluny del bec de gairebé 28.000 de mitjans d'abril. Tot i la millora, el govern xinès ha fet una aposta per una política molt autoritària de control del coronavirus, la qual ha estat criticada fins i tot per l'OMS, que ha deixat marca a la ciutat i de la que no es mostra disposat a tirar enrere.
Caos i por durant més de dos mesos
La resposta al pitjor brot de covid que ha viscut Xangai va ser apostar pel que es coneix com a política de covid zero, que a la pràctica vol dir un tancament total dels habitants, persecució de positius i aïllaments involuntaris que en cert moment va arribar a implicar la separació de famílies. Si bé la població xangainesa va rebre les mesures de forma estoica al principi, a mesura que van passar les setmanes el jou amb el qual el govern estrenyia els habitants de la ciutat es feia cada cop més insostenible. El discurs oficial dels mitjans estatals era ofegat per les experiències de primera mà que vols habitats de la ciutat compartien per a Weibo (la xarxa social xinesa més popular). Vídeos de persones fugint de casa seva, enfrontaments amb la policia i resistència a l'aïllament de positius han sortejat la censura de la xarxa social i s'han viralitzat dins i fora del país.
Les imatges del que succeïa a Xangai no només impactava a la comunitat internacional, sinó a la població xinesa d'altres indrets de l'Estat. Quan a Pequín els casos de covid van començar a créixer, en part perquè es van establir estrictes tests obligatoris, els ciutadans de la capital van començar a patir per seguir la sort dels seus veïns del sud. Quan l'ombra d'un possible confinament a Pequín plana davant els augments de casos els ciutadans corrien als supermercats per intentar evitar l'escassetat de subministraments que va viure Xangai al principi del darrer confinament. De manera que la política de covid zero no només ha tingut un dur efecte sobre els xangainesos, sinó sobre tot el país.
Mentre, el port del Xangai, dels més importants del món, es veia funcionant a mig gas. La ciutat és la capital econòmica de la Xina i una de les del món. El confinament extremadament dur al que s'ha sotmès Xangai també ha tingut un efecte dominó en la resta del món, que ha vist com un dels principals ports deixava de subministrar materials necessaris a tota la seva potència. Tot plegat en un context de crisi mundial per la guerra a Ucraïna.