Lleis abusives, sistemes judicials que no respecten l'estat de dret o polítiques que persegueixen el col·lectiu LGTBI, aquest son alguns dels motius que han dut a la Comissió Europea a adoptar mesures contra Hongria i Polònia. El duo més compenetrat de l'extrema dreta europea s'ha vist privat de fons europeus per les seves derives autoritàries. Ara, el vot favorable d'aquestes nacions a les mesures contra Rússia per les seves accions a Ucraïna és imprescindible, ja que cal unanimitat, i tot plegat és una oportunitat pels governs ultres per tornar a optar als fons europeus, segons informa elDiario.es. 

Entre els presidents hongarès i el polonès, Viktor Orbán i Mateusz Morawieck, sempre hi ha hagut una estreta relació. Els dos líders d'extrema dreta han actuat i s'han protegit mútuament davant de les sancions o els intents de represàlies de la Unió Europea. Tot i això, hi ha sancions que no han pogut esquivar i ara la guerra s'ha convertit en la seva millor opció per seguir gaudint. 

El cas de Polònia

Les lleis homòfobes i la falta d'independència del seu poder judicial han costat a Polònia part dels fons de pla de recuperació europeu. La imatge de Polònia ha canviat dràsticament al llarg dels tres mesos de guerra a Ucraïna, ja que ha estat el país que més refugiats ha acollit. L'estat polonès ha passat de ser un enemic intern de la UE a l'abanderat de la rereguarda humanitària del conflicte ucraïnès. La croada de govern polonès contra les accions de Putin podrien fer pensar que serien dels més estrictes amb les sancions, però seria un error. A vegades ha estat ambigu en els seus posicionaments i la gestió dels refugiats ucraïnesos els ha ajudat a pressionar per recuperar els fons europeus. Fins al punt que, si s'escau, el paper del país en l'acollida de refugiat farà que la Comissió Europea desbloquegi els seus fons de recuperació la setmana que ve. 

El cas d'Hongria

Mentre que Polònia s'ha cobert amb la capa de bon samarità mes cobrir les seves pròpies violacions als fonaments de la Unió Europea i aconseguir que es desbloquegin els seus fons de recuperació, l'agressivitat d'Hongria segueix altres camins. Proper a Putin durant anys i escèptic amb el suport a Ucraïna, Víktor Orbán no s'ha alineat amb els 27 en gairebé res d'ençà que el 24 de febrer va començar la invasió. La seva oposició constant a les accions de la UE, endarrereixen les sancions i bloquegen la resposta comunitària. Una situació de malestar que Orbán voldria aprofitar per recuperar els fons europeus que se li van retirar per violar els principis de la Unió. Segons informa elDiario.es, les negociacions entre la UE i Hongria perquè aquesta accepti la prohibició de les importacions de petroli rus avancen i s'acosten als fons que van ser bloquejats. El problema és que per treballar en la independència energètica els països de la Unió passen per una part de fons europeus que Orbán, per ara, no té accés, però podria acabar-ne tenint com apunta que passarà a Polònia.