El president xinès Xi Jinping ha vist reforçat el seu control absolut de la Xina aquesta matinada després que el seu parlament, l'Assemblea Nacional Popular, el designés per un tercer mandat que s'allargarà cinc anys més fins al 2028. Aquesta és una fita inèdita entre els seus predecessors, ja que la Constitució establia un màxim de dos mandats consecutius, fins que el president xinès va eliminar aquest límit el 2018, l'any en què va començar el seu segon període com a líder del país. D'aquesta manera, Jinping és secretari general del Partit Comunista xinès i encarregat de controlar la Comissió Militar Central, concentrant els tres braços del poder a la Xina: l'Estat, el Partit i el seu Exèrcit.
El passat mes d'octubre, ja va ser reelegit per un tercer mandat i va presentar els nous membres del seu Comitè Permanent de l'Oficina Central, format per un equip dels seus col·laboradors més fidels. Ara, en les últimes hores, l'Assemblea Nacional Popular, amb més de 3.000 diputats, ha confirmat el tercer mandat de Xi Jinping, de 69 anys i que, a través de més canvis en la Constitució, ha construït un culte extrem a la seva personalitat.
President de la Xina des del 2013
Nascut a Pequín el juny de 1953, es va unir al Partit Comunista xinès amb 22 anys. Fill d'un viceprimer ministre dels anys 60 i fundador de la guerrilla comunista que va lluitar contra el Kuomintang, el partit de l'oposició. Amb el temps, es va anar guanyant confiança dels anteriors líders, basant-se en el seu pragmatisme i ambició. Això li va permetre construir una xarxa de fidels al seu voltant, que encara manté. Va començar a escalar posicions primer com a governador de la província de Fujian i després com a secretari del PCX a Fujian i Shanghai. Quan es buscava un successor al capdavant de la formació, van pensar en ell, cercant un lideratge fort: el 2012 va arribar a la presidència del partit i un any després, el 2013, a la del país.
El començament d'aquest nou lustre com a president estarà marcat per la guerra a Ucraïna, sent la Xina un dels pocs països que ha evitat i denunciat les sancions a Rússia, assegurant que la seva posició és una sortida negociada al conflicte. També per la creixent rivalitat amb Estats Units, marcada en les últimes setmanes per l'aparició de globus a l'espai aeri nord-americà; o el conflicte amb Taiwán. A més, el país també s'ha de recuperar encara de les conseqüències que ha suposat pel país la seva estratègia de la covid zero, amb el malestar que això ha provocat en la població.