Els xilens han decidit aquest diumenge per una aclaparadora majoria del 78,2 % reemplaçar la seva actual Constitució, redactada durant la dictadura d'Augusto Pinochet (1973-1990), quan s'ha escrutat gairebé el 87 % dels vots en l'històric plebiscit sorgit de les protestes d'octubre 2019.
Sobre l'òrgan que ha d'escriure el nou text, l'altra pregunta que s'ha plantejat en la votació, s'imposa amb un 79,24 % l'opció de la convenció constitucional, que estarà integrada només per ciutadans electes per a aquest finalitat i serà paritària, segons les últimes dades ofertes, que es presumeixen irreversibles.
Un votant dipositant el seu vot a l'urna / EFE
L'opció del rebuig del canvi constitucional ha rebut un 21,80 % dels vots, mentre que l'opció que la nova Carta Magna l'elabori una convenció mixta formada per parlamentaris i ciutadans electes ha obtingut el 20,76 % dels vots.
155 persones per redactar la nova Constitució
Les 155 persones que integraran la convenció ciutadana que redactarà la nova Constitució seran elegides per votació popular l'11 d'abril de l'any que ve i a partir de llavors tindran un marge de nou mesos, prorrogables una sola vegada per tres mesos més, per elaborar el nou text de la nova Carta Magna.
El text resultant serà sotmès a un nou referèndum, ja el 2022, que serà de vot obligatori i en el qual els ciutadans decidiran si ho aproven o rebutgen.
"Avui els xilens i xilenes han expressat lliurement la seva voluntat a través de les urnes, elegint l'opció d'una convenció constituent, per primera vegada amb plena igualtat entre homes i dones, per acordar una nova Constitució per a Xile," ha dit el president del país, Sebastián Piñera, en una intervenció pública des de la seu del Govern, donant la victòria a l'opció del canvi de Carta Magna quan amb prou feines s'havia escrutat el 20 % dels vots.
Més de 14,7 milions de xilens van ser cridats a les urnes en una votació que s'ha celebrat en plena pandèmia del coronavirus i omplerta de restriccions sanitàries i protocols per evitar possibles rebrots.
L'última dada de participació oferta pel Servel és del 41,06 %, en línia amb la que ha registrat el país en els seus diferents comicis des que el vot va deixar de ser obligatori el 2012, ja que mai no va aconseguir més del 50 % del cens electoral.
Les protestes de 2019
El plebiscit ha estat fruit d'un acord polític entre el Govern i gairebé totes les forces d'oposició per descomprimir la greu onada de protestes desencadenades l'any passat contra la desigualtat i en favor de millors serveis bàsics, que entre massives manifestacions pacífiques va produir també episodis d'extrema violència i repressió policial, i va causar almenys 30 morts i milers de ferits.
La consulta, que en un primer moment es va programar per a l'abril d'aquest any, es va posposar fins aquesta jornada a causa de la pandèmia i s'ha desenvolupat sota estrictes mesures sanitàries i de distància física.
Divisió entre l'esquerra i la dreta
L'oposició d'esquerres es va declarar partidària del canvi a tota hora mentre que els quatre partits de dretes que integren la coalició governamental es van mostrar dividits, entre els quals defensaven a ultrança el canvi constitucional i qui donava suport elaborar un nou Text Fonamental.
Els xilens celebren el resultat de la votació / EFE
Per als partidaris del canvi, l'actual Constitució és la causant de les grans desigualtats del país per fomentar la privatització de serveis bàsics, mentre que els seus detractors creuen que sota aquest marc jurídic Xile va registrar el període de més creixement de la seva història i que els problemes se solucionen amb noves lleis i no amb un procés constituent.
Piñera no es va pronunciar públicament sobre el sentit del seu vot i es va limitar a encoratjar la participació, mentre va demanar al seu gabinet de no participar als actes públics en suport a cap de les opcions.