El passat mes d'agost, el govern de Xile va fer un gran pas en les polítiques de memòria històriques signant un decret inèdit que promou la recerca de les víctimes de desaparició forçada durant el règim d'Augusto Pinochet. "Estic convençut que la democràcia és memòria i és futur, i no pot ser una sense l'altre", va afirmar en aquell moment el president xilè, Gabriel Boric. Ara, uns mesos després, Boric ha explicat que en aquesta cerca dels desapareguts conjuga memòria històrica i tecnologia. Segons informa El País, Xile introdueix la intel·ligència artificial (IA) en la recerca i la identificació de 1.092 persones desaparegudes durant la dictadura.
El Pla de Cerca és el projecte de memòria història que ha posat en marxa el govern de Boric i que pretenen que acabi sent quelcom sistemàtic dins el mateix estat. Tanmateix, en aquestes primeres passes del pla de recerca una empresa especialitzada en l'anàlisi de dades, Unsholster, s'encarrega de creuar les dades dels documents de la dictadura del Poder Judicial, el 80% dels quals estan digitalitzats. És en aquest encreuament de dades on entra en escena la intel·ligència artificial. Recorrent a la IA es pretén que es puguin trobar patrons més fàcilment amb aquestes dades que puguin aportar pistes d'on es troben aquests desapareguts.
"Tota aquesta informació està entre expedients judicials i administratius i la digitalització, el primer que aconsegueix és poder integrar-les en un lloc. I després treballar amb intel·ligència artificial, cosa que ens permet reduir les bretxes de recerca amb algoritmes, que es van provant, i que van llegint en aquests expedients, per exemple, dates, noms, llocs", ha afirmat a El País el ministre de Justícia Luis Cordero.
Canvis en la memòria històrica de Pinochet a l'Estat espanyol
No només les polítiques de memòria històrica revisen la dictadura de Pinochet a Xile, també a l'Estat espanyol. El passat 11 de setembre, coincidint amb la commemoració de l'assassinat de Salvador Allende, el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar es retiraria la Gran creu al Mèrit Militar a Pinochet, atorgada l'any 1975. Des de l'Executiu de Sánchez es va considerar que la concessió de la Gran Creu al Mèrit Militar a Pinochet l'any 1975 va ser un acte inapropiat que no ha de quedar impune en la memòria col·lectiva. Un dia després de l'anunci del president espanyol el Consell de Ministres va aprovar que es retirés aquest reconeixement militar. La mesura va ser ben rebuda per les autoritats xilenes.