Un informe molt revelador de l'associació pels drets humans Saveguard Defenders a l'Àsia revela que la Xina té fins a 54 comissaries il·legals arreu del món, entre les quals destaquen les 9 que hi ha a Espanya, el país, juntament amb Sèrbia, on se'n concentren més. D'aquestes, fins a 3 són a Barcelona, mentre que la resta es reparteixen per Madrid (3), València (2) i una última a Santiago de Compostel·la. Aquestes 110 comissaries repartides per tot el planeta, des d'Irlanda a Tanzània són el sistema que ha establert el règim de Xi Jinping per controlar la dissidència fora de les seves fronteres, una de les seves principals preocupacions tal com va quedar reflectit en l'últim comitè del partit comunista xinès, amb l'objectiu de forçar el retorn a la Xina d'aquelles persones que hagin "comès un delicte".
Tot i que a la majoria de ciutats per on s'han escampat aquestes comissaries només n'hi ha una, Barcelona i Madrid n'acumulen fins a 3 cadascuna, un rècord que només comparteixen amb Toronto, al Canadà, camuflades darrere restaurants o botigues. Tal com explica l'associació Saveguard Defenders, aquestes comissaries es van començar a obrir el 2018, pel govern xinès, davant del que des de les autoritats del país es considerava el frau de les telecomunicacions dels ciutadans xinesos que vivien a l'estranger.
Controlar la diàspora xinesa
Així justificaven l'obertura d'unes comissaries il·legals, ja que violen el dret internacional, per lluitar contra els crims cibernètics i delictes que es comenten a través d'internet. D'aquesta manera, tal com queda reflectit a l'informe, si bé és cert que "sovint ofereixen serveis a la comunitat xinesa", que hi ha a aquests països, com ara renovar els carnets de conduir, la raó de ser de les comissaries és "controlar cada cop més la diàspora xinesa", una de les obsessions del Partit Comunista Xinès, i "reprimir tota mena d'activitats il·legals i criminals que involucren xinesos a l'estranger".
Tal com detallen des de la investigació, els líders d'aquestes comissaries són premiats amb reunions amb funcionaris del partit, quelcom que els podria motivar a fer una bona feina a l'hora de controlar els migrants xinesos que han arribat a la ciutat que ells s'encarreguen de controlar. També els conviden a festes i esdeveniments simbòlics a canvi d'ajudar el partit a "expandir la seva propaganda i activitats d'influència política". En realitat, però, segons denuncia Saveguard Defenders, l'objectiu final és forçar els ciutadans que viuen fora de la Xina i que hagin comès un delicte a tornar al país "voluntàriament".
Amenaces a les famílies
En l'informe d'aquesta associació clau en la defensa dels drets humans a l'Àsia, especialment a la Xina, es recull una de les evidències d'aquestes accions que va ser publicada per les mateixes autoritats xineses. El cas comença amb l'alerta d'una d'aquestes comissaries il·legals a Moçambic, quan un empresari va alertar que un dels seus treballadors havia robat una gran quantitat de diners abans de tornar a la Xina el 2020. Llavors, aquests policies van començar a investigar el cas i només un mes més tard el van detenir a ell i un còmplice, a qui van "convèncer de tornar a la Xina", extorsionant la seva família perquè el fessin tornar. Segons reconeix l'administració xinesa, en només 15 mesos (de l'abril del 2021 a aquest juliol) han aconseguit convèncer 230.000 xinesos perquè tornin voluntàriament al seu país d'origen i paguin pels seus crims.
"Tant si l'objectiu d'aquestes comissaries són dissidents, corruptes o criminals de baix nivell, el problema és el mateix: emprar mètodes irregulars contra aquestes persones o les seves famílies a la Xina mina qualsevol procés i els drets humans més fonamentals dels sospitosos", així conclou aquesta associació la seva investigació, que podria anar més enllà i descobrir encara més comissaries il·legals arreu del món.