La Xina ha anunciat aquest diumenge que lluitarà "decididament" contra la "independència" de Taiwan i "a favor de la reunificació de la pàtria", segons l'informe d'acció governamental que ha presentat el primer ministre sortint, Li Keqiang. "Hem de portar a la pràctica l'estratègia del Partit Comunista sobre el tema de Taiwan", ha afirmat Li durant la inauguració de la sessió anual de l'Assemblea Nacional Popular. Des de Taipei no han trigat a reaccionar a les paraules del primer ministre xinès i han exigit "respectar el compromís del poble taiwanès amb la democràcia i la llibertat".
La relació entre la Xina i Taiwan viu un moment de tensió després de la visita de Nancy Pelosi, quan era presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units, a l'illa el passat estiu. Ara, Pequín ha confirmat que està decidit a frenar qualsevol moviment independentista per "impulsar un procés de reunificació" del país. "Promourem un desenvolupament pacífic de les relacions a banda i banda de l'estret per així impulsar un procés de reunificació pacífica. Hem de promoure la cooperació econòmica i cultural entre tots dos costats i perfeccionar les polítiques destinades a millorar el benestar dels compatriotes taiwanesos", ha assegurat Li. L'objectiu, segons ha exposat, és "impulsar accions a favor de l'enaltiment de la cultura xinesa".
Crítiques cap als EUA per Taiwan
L'informe presentat a l'Assemblea Nacional Popular assenyala que el Partit Comunista xinès ja està lliurant "una important lluita contra la secessió" a Taiwan i contra les "intromissions", en referència als Estats Units. Per al govern xinès, els EUA estan interferint en els seus assumptes interns pel que fa a Taiwan, territori que la Xina reclama com a propi. Si bé el govern nord-americà no té relacions oficials amb l'illa, Washington és el principal subministrador d'armes de Taiwan i podria ser el seu aliat militar més important en cas de guerra. Una relació armamentística que s'ha situat com un dels principals motius de conflicte entre els EUA i la Xina.
La Xina incrementa la despesa en Defensa
A banda, la Xina ha informat aquest diumenge que augmentarà la despesa en Defensa un 7,2% aquest 2023, arribant fins als 1,55 bilions de iuans, és a dir, 210.685 milions d'euros. La partida destinada a Defensa ja va créixer un 7,1% el 2022 i aquest any repetirà aquest considerable augment. Durant el seu discurs, Li ha defensat que l'Exèrcit Popular d'Alliberament (EPL) xinès "ha d'intensificar els seus entrenaments i la seva preparació, desenvolupar noves directrius estratègiques militars" i "enfortir el treball militar a totes les direccions i dominis" per complir amb les exigències del Partit Comunista.
Així mateix, el primer ministre sortint ha reiterat el compromís de la Xina "amb una política exterior independent i de pau". "Seguirem amb la nostra estratègia d'obertura per al benefici mutu, i continuarem treballant per salvaguardar la pau mundial, contribuint al desenvolupament global i a mantenir l'ordre internacional", ha assegurat. A pesar que Li no s'ha referit a la guerra a Ucraïna, ha afirmat que les iniciatives xineses de Seguretat i de Desenvolupament Global, impulsades pel president xinès, Xi Jinping el 2022, intentaran "promoure valors compartits per la humanitat". En concret, aquesta proposta s'oposa a aplicar sancions a l'escenari internacional, així com mesures que Pequín considera "unilaterals", de "confrontació entre blocs" i amb "mentalitat de guerra freda".