La Xina no passa pel millor moment. La població xinesa està envellint. El país asiàtic ha entrat en una "era de creixement demogràfic negatiu" després que les xifres exposessin una caiguda històrica en nombre de persones per primera vegada des del 1961. El país tenia 1.411.750 milions d'habitants el 2022, en comparació amb els 1.412.600 milions de l'any anterior, segons dades de l'Oficina Nacional d'Estadística, una caiguda de 850.000. Aquest fet ha marcat el que podria ser l'inici d'un període de disminució, tot i els importants esforços del govern per revertir la tendència. Ja comença a ser un problema per als líders xinesos; mentre intenten reformar el sistema de pensions fragmentat i mal finançat del país, el govern provincial de Heilongjiang necessita transferències en efectiu de les regions més riques per a pagar pensions dels seus habitants, tal com recull una investigació de Reuters. Mentre la població xinesa envelleix, la pressió sobre els pressupostos de pensions es dispara. 

La mateixa investigació constata que 11 de les 31 jurisdiccions a escala provincial de la Xina tenen dèficit de pressupostos de pensions. Però Heilongjiang és on el problema és més important. L'Acadèmia de Ciències de la Xina, administrada per l'Estat, preveu que el sistema de pensions es quedarà sense diners per al 2035. "Si el sistema de pensions no canvia, això és insostenible", ha confessat Xiujian Peng, investigador principal del Centre d'Estudis de Polítiques de la Universitat de Victòria (Austràlia) a Reuters. Peng va dir que les províncies més riques actualment omplen el buit, "però no poden fer això per sempre, així que aquest és un problema per a tothom".

El curiós cas de Heilongjiang 

L'auge de Heilongjiang va ser durant l'era de Mao, quan els conglomerats industrials estatals explotaven els seus recursos de carbó, minerals i fusta, es pot llegir a l'article. A mesura que l'economia es va obrir a l'empresa privada després de la mort de Mao el 1976, i a mesura que aquests recursos van disminuir, l'epicentre industrial de la Xina es va traslladar al sud, i, amb ell, els diners i la gent.

Les dades que recull el reportatge de Reuters són per posar-se les mans al cap. L'ingrés per càpita a Heilongjiang, ara coneguda com una de les tres províncies del "cinturó d'òxid" de la Xina, va ser de 50.900 iuans el 2022 (6.912 euros), per sota de la xifra nacional de 85.700 iuans (11.638 euros). Una quarta part de la seva població tenia 60 anys o més, segons dades oficials publicades l'any passat, davant del 20% a escala nacional.

Ara, la província té la taxa de natalitat més baixa de la Xina, amb poc més de 100.000 naixements el 2021 i 460.000 morts. L'ingrés per pensió per càpita és de 38.792 iuans per any (5.270 euros), un dels més baixos del país, i aproximadament la meitat dels nivells de Beijing o Xangai. Com en altres parts de la Xina, les pensions rurals poden ser tan baixes com a 100 iuans al mes (13,60 euros).

Com funciona el sistema de pensions xinès?

Recorda el reportatge que el sistema de pensions a la Xina s'administra sobretot a escala provincial, predominantment sobre la base de repartiment, un fet que significa que les contribucions del treball actiu paguen les pensions dels que s'han jubilat. La Xina va crear un fons especial el 2018 per traslladar els fons de pensions de les províncies més riques, com Guangdong, a aquelles que enfronten dèficits, però els economistes ho veuen només com una solució provisional.

Alguns experts constaten que una de les solucions implicaria crear un sistema de pensions nacional unificat, que estigués validat i suportat pel govern central i no pas per les administracions locals. Però això, és clar, segurament requeriria canviar el sistema de registre d'habitatges, segons destaca el mateix reportatge.

Cal remarcar que centenars de milions de treballadors a la Xina treballen en llocs diferents de les seves ciutats d'origen. No suposaria un problema, però, a efectes pràctics, només poden accedir als serveis socials al seu lloc d'origen, on tot, des de l'educació fins a l'atenció mèdica, és de menor qualitat que a les grans ciutats. I precisament per això, no estan gaire a favor de pagar les cotitzacions socials. Al mateix temps, és un peix que es mossega la cua, perquè moltes empreses tampoc paguen cotitzacions per a aquests treballadors, al·legant contractes temporals.

En aquest sentit, diversos investigadors consultats per Reuters constaten que un sistema de pensions unificat contribuiria a formalitzar aquestes feines i permetria que els diners circulessin entre províncies. Caldrà veure, doncs, com el govern de Xi Jinping fa front al (nou) problema de la Xina.

 

Imatge principal: dues dones prenen el te a Fuzhou (la Xina), en una casa tradicional del te / Efe