El 10 de febrer començarà l’any xinès 4722, que correspon a l’any del Drac, un dels 12 animals de l’horòscop xinès, i que finalitzarà el 28 de gener del 2025. Les persones que són nascudes sota el signe del Drac, segons la cultura xinesa, són unes afortunades, perquè el drac és considerat el millor signe de tots, el que simbolitza la força, la sort, la saviesa, el creixement i la vitalitat. Així, els nadons que neixin a partir del 10 de febrer es considera que seran persones plenes d’energia, uns líders nats i gran capacitat d’innovació. És per això que, quan el país travessa una greu crisi per l’enfonsament demogràfic, el govern xinès confia que la coincidència del 2024 amb l’any del Drac, pugui disparar l'índex de natalitat, com ha succeït en altres moments històrics que han coincidit amb aquest signe, els dels anys 1940, 1952, 1964, 1976, 1988, 2000 i 2012. Donats els valors que s’atribueixen al Drac, és habitual a la Xina que els pares facin coincidir els naixements dels seus fills amb el d’aquest signe zodiacal.

Caiguda demogràfica

Però tot i que s'espera que es produeixin més naixements, les expectatives de què pugui haver-hi un creixement que freni la desacceleració de la natalitat en els darrers anys són més aviat discretes, perquè la caiguda demogràfica ha estat imparable. El descens de la taxa de natalitat, juntament amb l’envelliment de la població, ha provocat que des de l’abril del 2023 la Xina hagi deixat de ser el país més poblat del món, condició que ostentava des de 1950, i hagi estat superat per l'Índia, segons dades de l’ONU, que atorgava a aquest país un total de 1.425.775.850 habitants, 2,9 milions més que el gegant asiàtic. Durant molt de temps, la suma dels dos països representava el 60 % de la població mundial.

La Xina va enregistrar l’any passat 6,39 naixements per cada 1.000 habitants, enfront dels 6,77 del 2022, segons l’Oficina Nacional d’Estadístiques (BNE) de la Xina, que representa la taxa de natalitat més baixa des de la gran fam del 1959. Aquestes xifres es tradueixen en el fet que la Xina, en el 2023, va perdre 2,08 milions d’habitants, donat que la xifra de defuncions (11 milions) va superar a la de naixements (9,02 milions). Aquesta tassa de fertilitat ha experimentat una caiguda progressiva en la darrera dècada, i en el 2022 va tocar fons, amb 1 naixement per dona de mitjana, quan el nivell que es considera necessari per sostenir una població, el que s’anomena taxa de reposició, és de 2,1 naixements per cada dona.

Polítiques per incentivar la natalitat

El govern de Xi Jinping ha impulsat polítiques per revertir aquesta tendència en els darrers temps, quan precisament durant dècades, es van aplicar polítiques de natalitat restrictives, com la de la llei del fill únic que es va introduir el 1979 per tal de frenar el creixement demogràfic. Ara, passa tot al contrari. Després de 40 anys, les autoritats van eliminar la llei el 2016 per permetre dos fills, i des del 2021 s’ha intentat fomentar que les parelles tinguessin fins a tres fills amb exempcions fiscals i altres incentius, com la prolongació de les baixes maternals. Però la societat xinesa ha canviat, i la prioritat de les dones ara no és la de tenir fills, i comparteixen moltes de les inquietuds que tenen les dones occidentals. Prefereixen no haver de renunciar a una vida laboral i professional per no dependre del marit, volen viatjar i ja no senten l’obligació de ser mares, perquè el concepte de la família i de l’amor també ha canviat.

Conseqüències econòmiques

Les conseqüències econòmiques per la Xina són moltes, i molt preocupants. La població més envellida dispara la despesa de la seguretat social i la càrrega fiscal, i això, sumat al descens de naixements, fa que disminueixi la mà d’obra del futur i no sigui suficient per sustentar les persones de més edat. De fet, la població en edat laboral a la Xina va tenir el seu punt màxim el 2014, i en els darrers dos anys les xifres registraven una ràtio de 100 persones en edat laboral disponibles per cada 20 persones grans, mentre que la previsió és que el 2100, cent xinesos hagin de mantenir fins a 120 persones grans. A més, l’economia xinesa ha patit una recessió després de la pandèmia, amb una caiguda de l’activitat de les fàbriques, i també travessa una important crisi immobiliària, un sector que durant dècades va impulsar l’economia del país, i que actualment pateix caigudes de vendes de fins al 40%, amb un mercat en risc de col·lapse. El risc de deflacció és un dels grans temors a causa de la caiguda de la inflacció (un 0,8% interanual al gener).

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!