La tensió entre els Estats Units i la Xina no és només comercial. La imposició de noves taxes al país asiàtic per part de Donald Trump ha obert la porta a una guerra comercial a gran escala, però, a més, en l’àmbit militar, Pequín ha ignorat la proposta de la Casa Blanca de retallar a la meitat el pressupost en defensa de les grans potències, elevant encara més la tensió entre ambdues nacions. L’executiu xinès ha augmentat per tercer any consecutiu la seva despesa en aquest apartat en un 7,2%, arribant als 245.600 milions de dòlars. El primer ministre, Li Qiang, ha asseverat aquest dimecres a la sessió inaugural de l'Assemblea Nacional Popular (ANP) que el país mantindrà intactes els seus esforços per "millorar la preparació per al combat i salvaguardar la sobirania nacional" després d'avançar prèviament que la despesa militar és "completament necessària".
La Xina es desmarca així de l'oferiment de Trump per negociar juntament amb Rússia una reducció de la despesa militar. Pequín ha donat a conèixer el nou pressupost enmig de les creixents tensions amb Taiwan, l’illa de gran valor comercial pels Estats Units que l’exèrcit xinès té entre cella i cella. En aquest sentit, Li Qiang ha manifestat que el govern del qual forma part sempre s’oposarà a “les activitats separatistes i a les interferències externes” per defensar amb tots els seus mitjans “la causa de la reunificació”. Les paraules del mandatari han provocat els aplaudiments dels gairebé 3.000 representants que han assistit a la sessió de l’ANP. El president xinès, Xi Jinping, que aquest dimecres ha tingut el rol de supervisor, sempre s’ha mostrat disposat a prendre l’illa per la força si fos necessari.
Durant la seva intervenció, Li Qiang ha reconegut la “creixent complexitat de l'entorn exterior” i ha explicat que el retorn de Trump a la Casa Blanca amenaça amb “un impacte més gran” al país en els camps comercial i tecnològic. “L'unilateralisme i el proteccionisme són un cop a l'estabilitat de les cadenes de subministrament globals”, ha indicat. El primer ministre xinès fa referència a la guerra comercial que el magnat republicà ha iniciat amb Canadà i Mèxic en aplicar-los aranzels del 25%, i amb la Xina, doblant fins al 20% els béns que exporta al país nord-americà. Aquestes taxes se sumen a les que el republicà ja va imposar al país asiàtic durant el seu primer mandat, entre el 2017 i el 2021. Si alguna cosa deixa clara la sessió d’avui al Gran Palau del Poble de Pequín, el majestuós hemicicle on el règim comunista es reuneix des de ja fa 65 anys, és que la Xina no cedeix davant dels gestos hostils de la Casa Blanca.