La Xina va aplicar la controvertida política del fill únic entre 1980 i el 2015 per controlar la natalitat del país. Des d'aleshores, Pequín ha aixecat gradualment el límit de natalitat d'un a dos fills, després a tres el 2021, en un intent de detenir una crisi demogràfica imminent. La política del fill únic pot haver desaparegut, però ha provocat ferides a la societat xinesa. Dones afectades per les lluites dels seus pares i els mateixos sacrificis com a filles sota el pretext de política de fill únic. Ara, aquestes dones, que ja són adultes, ja veuen la maternitat amb certa reticència. Un fet que provoca que les campanyes del govern siguin complicades de vendre's.
En més de 30 anys de política de fill únic a la Xina, s'estima que 20 milions de nenes “van desaparèixer” a causa d'avortaments selectius per sexe o infanticidi, segons hauria dit a la CNN Li Shuzhuo, director del Centre de Recerca de Població i Política Social de la Universitat Xi'an Jiaotong de la Xina.
Durant el regnat de política del fill únic, hi havia 19 províncies que permetien a les parelles rurals tenen un segon fill –si el primer era una nena– durant el regnat de política de fill únic. Aquesta variant, introduïda el 1984, reforçava la preferència tradicional xinesa pels fills homes, i implicava que les nenes no eren prou o que valien la "meitat", tal com assenyalava un estudi acadèmic xinès, publicat l'any passat.
Campanyes per tenir més fills
Des que el 2021 es va adoptar una política de tres fills, Beijing ha dut a terme campanyes nacionals per fomentar una “cultura pro natalitat” a mesura que la població xinesa es redueix i s'envelleix a un ritme alarmant, destaca la mateixa cadena. Els cartells i els eslògans que abans advertien dels perills de tenir més d'un fill han estat reemplaçats per altres que encoratgen a tenir més naixements. Els governs locals han engegat una sèrie d'incentius polítics, des d'ajuts econòmics i subsidis immobiliaris fins a l'ampliació de la llicència per maternitat.
Tal com explica la mateixa cadena nord-americana, al maig, la Comissió Nacional de Salut de la Xina va enviar una dotzena de “cartells amb temes favorables al part” a les oficines locals, demanant una “àmplia difusió” des de les xarxes socials. La mesura va ser rebuda amb comentaris irònics en línia, fent referència a lemes passats sobre el fill únic com: “Menys fills, vides més feliços” i “Si vols ser ric, tingues menys fills i planta més arbres”. Aquests càntics no es repeteixen només per ridiculitzar: la gent ha trobat una nova ressonància amb els antics ensenyaments del governant Partit Comunista Xinès i ara les està posant en pràctica amb serietat.
Preocupa la caiguda de la natalitat
L'any passat, la taxa total de fecunditat (TGF) del país –és a dir, el nombre mitjà de fills que una dona té durant els anys reproductius– es va situar al voltant d'1,0, segons l'Informe de Naixements de la Xina del 2024 de l'Institut de Recerca de Població YuWa i que recull la CNN. Aquesta taxa és molt menor que la taxa de 2,1 necessària per mantenir una població estable, o la “taxa de reemplaçament” en termes demogràfics, i se situa com la segona més baixa entre les principals economies del món.
El dèficit de natalitat és encara més greu a la ciutat més rica de la Xina, Shanghai, on aproximadament la meitat de totes les dones no tenen fills durant els seus períodes reproductius, segons la xifra de TFR del 2023 de la ciutat (0,6) anunciada al maig. Un problema important per a la Xina, que els experts creuen que arrossega a conseqüència de la política de fill únic.
Problemes i mitges solucions
Yi Fuxian, expert en demografia de la Xina a la Universitat de Wisconsin, assegurava a la CNN, que el país enfronta tres obstacles principals per revertir la seva disminució poblacional: baix desig de fertilitat, alts costos de criança dels fills i una taxa d'infertilitat creixent. D'aquests, "l'únic desafiament que Beijing té capacitat per abordar és el problema de l'assequibilitat", destacava. El mes passat, el Partit Comunista va proposar augmentar els incentius, inclosos subsidis per naixement i escoles bressol més assequibles, en una reunió clau de líders del partit. Però no és suficient. Els governs locals continuen endeutats després de la pandèmia, només poden dur a terme aquestes mesures amb un pressupost molt limitat.
Creix la rivalitat entre la Xina i l'Índia
La Xina i l'índia sumen més d'un terç dels 8.000 milions d'habitants de què disposa el planeta. L'Índia ha superat ja la Xina en nombre d'habitants. L'Índia, segons uns documents que pronostiquen i citava Euronews, tindrà, abans que s'acabi l'any, 1.428 milions d'habitants, tres milions més que la Xina. Un fet que eixampla l'hostilitat entre els dos països a l'hora de competir com a superpotències mundials.