Taiwan creu que la Xina s'està preparant per trobar un "pretext per practicar el seu futur atac" a l'illa. Així ho hauria exposat el ministre de Relacions Exteriors del país, Joseph Wu, després d'un any rècord pel que fa a les amenaces del gegant asiàtic contra el qual considera part del seu territori. 


❌ Els canvis de Xi Jinping fan créixer el temor d'una invasió a Taiwan: quan podria passar?

 

❌ Taiwan vol esquivar una guerra amb la Xina: "No és una opció"

 

En aquest sentit, ha constatat que les comunicacions podrien disminuir encara més ara que el president xinès, Xi Jinping, ha assegurat el seu tercer mandat, amb les purgues polítiques que hi va haver el mes passat de membres del partit comunista rival. Així, els llaços oficials que quedaven han quedat molt perjudicats. En una entrevista al diari The Guardian, Wu hauria dit que l'amenaça militar xinesa era ara "més greu que mai", amb un augment cinc vegades de la presència d'avions de combat a la zona de defensa de Taiwan des del 2020.

Tensió màxima a Taiwan el mes d'agost

L'atac més seriós i preocupant de l'activitat militar xinesa van ser els exercicis amb foc el passat mes d'agost. Van tenir lloc just després que la presidenta de la Cambra de Representants dels EUA, Nancy Pelosi, visités Taiwan. Funcionaris xinesos van dir que els exercicis, que van incloure també llançament de míssils, van ser una prova de les tàctiques de bloqueig que algun dia farien servir de veritat contra Taiwan. Els analistes van suggerir que segurament aquests exercicis i maniobres feia temps que s'estaven planificant. 

Per què la Xina vol atacar Taiwan?

"La Xina no s'hi ha volgut posar gaire amb Rússia. No vol perdre forces en una guerra que no és la seva. El que sí que ha canviat és que estem en una conjuntura d'oportunitat i que significa que fins ara s'estava en un entorn pacífic i ara s'ha entrat en un altre nivell. El partit té una missió històrica per complir i és la missió de reunificar i incorporar Taiwan a la Xina. I Taiwan no té intenció de ser una província xinesa", explicava fa uns dies  el professor en història i cultura de la Xina moderna i contemporània de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Manel Ollé, en conversa amb ElNacional.cat. 

L'assumpte de Taiwan i les ganes de Xi de 'recuperar-lo' van ser protagonistes en el seu discurs al congrés xinès del Partit Comunista. "És complex i arriscat, no faran cap maniobra fins que no ho vegin segur". El que tenia clar Ollé és que els Estats Units, Japó i Austràlia –i Occident–  ajudaran Taiwan a defensar-se, subministrant armes. "Hi ha una posició més de compromís". "Si passa alguna cosa allà, hi haurà conseqüències molt importants", destaca. Potser, fins i tot, més del que està passant amb la guerra de Rússia a Ucraïna. "Paralitzarien gran part de la indústria internacional. Tindria un impacte grandiós, paralització de béns i l'economia mundial". 

Xi ha remodelat l'estructura i "s'ha rodejat de gent molt addicta a ell, i, per tant, són molt propers, i la informació que li arriba, crítica i analítica, es pot anar reduint, sobretot, de la visió de la vida messiànica, visió de líder d'un projecte de la història que va en aquesta direcció". Així, el professor comentava que aquest fet el pot portar a fer "coses molt greus o posar-lo en una situació complicada".

"Pot ser quelcom que porti una gran crisi a la Xina. Taiwan està molt ben equipada, és una economia molt potent i és una guerra que es podria desenvolupar en termes tecnològics, aïllar l'illa físicament, enfonsar el sistema electrònic perquè es quedi sense electricitat... podria ser una guerra d'alta tecnologia. No seria com la guerra a Ucraïna, sinó de tecnologia punta".

 

Imatge principal: el president xinès, Xi Jinping / Europa Press